Petroglifa a la cuina

Arròs amb llenties i carbassa

2011-11-24T12:29:00.008+02:00

Ara feia molt de temps que no actualitzava el bloc i he pensat que aquesta era una molt bona ocasió per fer-ho.

Un grup de gastroblocaires molt coneguts i estimats per tots han tingut la iniciativa de fer una jornada de suport al Gran Recapte que el Banc d'aliments organitza demà i dissabte a tot Catalunya.
Es tracta de publicar receptes senzilles i econòmiques amb aliments de llarga durada: arròs, llegums, pasta seca, llaunes de tomàquet...

La recepta que penjo avui no té cap secret i potser no és la més fotogènica però és un plat complet deliciós, molt fàcil de fer i molt nutritiu. Sempre m'han agradat les llenties amb arròs de tota la vida però com a l'Ivan no li fan gaire el pes, ho he disfressat una mica amb la carbassa i les espècies.

Espero que demà tots hi col·laboreu i així el Banc d'aliments pugui arribar a recollir els 800.000Kg d'aliments que necessiten.

Arròs amb llenties i carbassa (per 2 persones)

1 Ceba
1 tassa d'arròs bullit
1 tassa de llenties bullides
200gr de daus de carbassa
1 raig d'oli d'oliva
1 grapat de pipes de carbassa
Sal, pebre blanc i curri en pols (al gust)

Tallar la ceba a juliana i confitar-la amb l'oli d'oliva a foc suau fins que estigui un xic fosqueta. Afegir-hi la carbassa a daus i donar un parell de voltetes junt amb la ceba. Condimentar al gust amb la sal, el pebre blanc i el curri en pols.
Cobrir la carbassa amb aigua i fer xup-xup fins que siguin tendres.
Barrejar amb l'arròs i les llenties i coure-ho tot junt durant 5 minuts.
Rectificar de sal, emplatar, decorar amb les pipes de carbassa i servir.

Gougères de parmesà

2011-06-03T09:00:00.002+03:00

Els gougères són uns aperitius típics de la Borgonya fets amb pasta Choux i formatge. Habitualment es fan amb Emmental però podeu fer-los com volgueu. Jo els he fet amb parmesà perquè era el formatge que tenia a casa però per internet n'he vist diferents receptes amb Comté, Mimolette, Cheddar o fins i tot formatge blau.

Són perfectes per servir d'acompanyament d'una copa de vi blanc o d'una cervesa o per obrir la gana abans de dinar. També podeu farcir-los per fer-ne uns entrepans ben originals.

Pels que no hagueu fet mai la pasta Choux, no us espanteu. És molt fàcil de fer, tot i que si no teniu robot de cuina (com jo) s'ha de tenir una mica de força o paciència per barrejar els ingredients. La pasta Choux entra dins la categoria de les mases escaldades i és la mateixa per fer les lioneses o els palos.

La recepta que he utilitzat és la del llibre Masas de Michel Roux, un llibre absolutament imprescindible amb receptes molt interessants i molt ben explicades.

Gougères de parmesà

Pasta Choux (per pastes salades)

250ml llet (o 125ml de llet i 125ml d'aigua)
100gr mantega a daus
1/2 cullerada de postres de sal
1 cullerada de postres de sucre
150gr farina
4 ous

Posar una cassola al foc amb la llet, la mantega, el sucre i la sal fins que arrenqui el bull.
Retirar del foc i abocar-hi la farina tamisada d'un sol cop.
Remenar fins que la massa sigui llisa i homogènia i es desenganxi de les parets.
Tornar a posar al foc durant un minut per assecar la massa.
Posar la massa dins un bol.
Afegir els ous un a un amb l'ajuda d'una cullera de fusta.
Ha de quedar una massa brillant amb una consistència elàstica

Gougères

Pasta Choux (encara calenta)
100gr de parmesà (guardar-ne una mica per decorar)
Cibulet
1 ou per pintar

Afegir el parmesà i el cibulet a la massa i barrejar-ho bé.
Posar la massa dins una màniga pastissera (si no en teniu ho podeu fer a cullerades), i feu petites boletes sobre una planxa de forn amb una separació d'uns 5 centímetres.
Pinteu amb l'ou batut i espolseu amb una mica de parmesà per sobre dels gougères.
Enforneu a 180ºC durant uns 20' (o fins que estiguin una mica torradets).
Sobretot no obriu el forn mentre s'estan cuinant perquè es desinflarien.
Treure del forn i colocar sobre una reixa.
Ja estàn llestos per menjar com aperitiu, en una amanida o farcits.

Truita de carbassó amb menta (o el que l'hort ens dóna)

2011-06-02T11:21:00.004+03:00

M'encanta tenir un hort urbà. És molt pràctic alhora de fer amanides i sempre tinc a ma les herbes aromàtiques que necessito.
L'altre dia només tenia uns ous a la nevera i amb un carbassó petit de l'hort, la seva flor i unes fulles de menta i de cibulet, vam fer una truita deliciosa amb un toc molt refrescant.
Com no té cap secret no us explico la recepta però us recomano molt que la tasteu.
Salut!

Felicitats Elvi!

2010-07-29T19:25:00.011+03:00

El diumenge 25 de juliol vam fer una festa sorpresa d'aniversari per la meva tieta Elvi. Celebràvem els seus 65 anys i em sembla que també la seva jubilació. Quina sort!
Ara li toca disfrutar del temps lliure, d' Il dolce fare niente i també d'en Guim, el seu net (el meu cosinet guapíssim).

Ens vam repartir una mica les feines perquè no ho haguèssin de fer tot els meus cosins i també perquè a tots ens fèia il·lusió participar. Jo em vaig oferir per fer un pastís que li agradés a la meva tieta i em van deixar fer-lo.
Vaig tenir uns quants problemes tècnics durant l'elaboració i transport del pastís, sobretot per culpa de la calor, però al final va poder arribar més o menys sencer. No va quedar preciós però es podia menjar. Aquí teniu la recepta.

Pastís Massini

Planxa de biscuit

(Quantitats per una planxa. Jo en vaig fer tres perquè el pastís havia de ser una mica gran però podeu fer-ne una i partir-la en tres trossos, o fer Massinis individuals tallant la planxa amb un tallapastes rodó.)

3 ous
100gr sucre
100gr farina

Batre els rovells amb la meitat del sucre.
Batre les clares i quan facin una escuma densa, afegir la resta del sucre. Acabar de muntar fins a punt de neu.
Tamisar la farina.
Afegir les clares als rovells en tres tandes i fent moviments circulars de baix a dalt amb la llengua (la de pastisseria, es clar).
Afegir la farina tamisada en forma de pluja (també fent moviments circulars de dalt a baix amb la llengua) fins que estigui ben integrada. Posar la barreja dins una màniga pastissera amb una boquilla llisa mitjana. Escudellar la barreja sobre un full parafinat en una placa de forn. (També podeu abocar-ho tot sobre el full sense la màniga i estendre-ho amb una espàtula)

Chantilly

500gr Nata
50gr Sucre glaç
qs. Vainilla (jo he utilitzat pasta de vainilla "a ojo")

Batre la nata amb el sucre i la vainilla fins al punt de mousse (que no estigui completament muntada perquè queda molt dura). Reservar.

Trufa crua

500 gr Nata
50 gr Sucre glaç
100 gr Xocolata negra fosa al bany maria (podeu posar fins el doble de xocolata)

Fer els mateixos passos que amb el Chantilly. Afegir la xocolata a la nata a poc a poc sense deixar de muntar fins que estigui ben integrada.

Crema de rovell (Yema)

250gr Ous
62gr Aigua
250gr Sucre
4gr Maizena
1gr suc de llimona
25gr Mantega
qs. Vainilla

Fer un xarop al punt de bri fluix (1 minut bollint).
Batre els ous amb la maizena i la vainilla. Afegir l'almíbar poc a poc sense deixar de batre.
Posar la barreja a foc suau fins que estigui al punt de crema (que no arribi a bullir).
Un cop fora del foc, continuar remenant un parell de minuts. Afegir-hi la mantega i passar pel xinès.
Posar un paper engreixinat per sobre la crema perquè no faci crosta. Jo ho he guardat en una ampolla de vidre i no ha calgut tapar-ho.

Xerop

100gr Sucre
100ml Aigua
qs. Cointreau (o el licor o destil·lat que més us agradi)

Posar el sucre i l'aigua en un cassó al foc fins que el sucre s'hagi diluït. Fora del foc, afegir la quantitat desitjada de Cointreau.

Muntatge

Tallar les planxes de biscuit de la mateixa mida. Posar la primera planxa dins un motllo o marc i a sobre d'una base rígida. Lo ideal seria tenir un marc d'aquells d'inox perquè el pastís no es mogui ni una mica mentre es va refredant però com no en tenia, me'n vaig fabricar un amb plàstic de pvc una mica gruixut. Se suposa que les parets de pvc haurien d'haver aguantat el pes del pastís però la veritat és que se'm va desmuntar una mica. Potser hauria d'haver apretat més les parets o potser va ser culpa de la calor, no ho sé.

Remullar la planxa amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de Chantilly amb l'ajuda d'una màniga pastissera.
Tapar amb una altra planxa remullada amb el xerop de Cointreau.
Posar una capa de trufa crua.
Remullar la última planxa amb el xerop de Cointreau i napar amb la crema de Rovell.
Colocar sobre el pastís i congelar.

Servei

Desemmotllar. Empolsar la superfície del pastís amb sucre i cremar amb un bufador. Decorar al gust.
Com se m'havíen desfet una mica les vores per culpa del motlle o de la calor durant el transport, ho vaig dissimular amb unes boletes d'arròs amb xocolata boníssimes.

Restaurant Rakú de Corçà i fira de la cervesa artesana de Jafre

2010-07-16T20:00:00.010+03:00

La setmana passada vam visitar un parell de pobles de l'Empordà que són una meravella. Corçà i Jafre són dos poblets petits però plens de racons preciosos, amb les cases de pedra, els carrers inclinats i envoltats d'uns camps d'un color verd gairebé florescent.

A Corçà hi vam anar per dinar al restaurant Rakú ja que molts amics ens l'havíen recomanat per la seva gran relació qualitat-preu. Realment està molt bé. El local és petitet i acollidor, amb una terrassa preciosa (pels atrevits a aguantar la calor), el servei és jove (i un pelet adormit) i la carta, variada i ben elaborada. L'única pega per nosaltres és la carta de vins que tot i correcta, trobem que no tenía prou referències de vins de l'Empordà. Creiem que és important que els restaurants defensin les zones vinícoles que tenen més a la vora.

Tots els plats se serveixen en racions que valen 3,5€ i amb 3 o 4 racions per cap n'hi hauria d'haver prou. Tot depèn de la gana de cadascú. Com a nosaltres ens agraden les coses crues, vam aprofitar per demanar tàrtar de salmó, tàrtar de gambes i carpaccio de tonyina, tot molt ben amanidet i presentat. Vam demanar també unes gules amb gambetes, unes croquetes de ceps, l'hamburguesa de poltre amb festucs, un mini pepito de vedella i una amanida grega (per deixar la consciència tranquila). Tot força bo.

Desprès de dinar vam visitar la fira de la cervesa artesana de Jafre on es podien trobar no sé si totes o gairebé totes les cerveses artesanes que es fan arreu de Catalunya. Vam tastar-ne unes quantes i la que més ens va agradar va ser la Montserrat de la Guineu. Al final vam oblidar comprar el llibre de les micros cerveseres catalanes però ja el demanarem online. Quin despiste!

Ja no sóc una Mafalda

2010-07-16T12:21:00.010+03:00

Ja no sóc una Mafalda, de fet, no considero que hagi estat mai una autèntica Mafalda. Potser tinc mala memòria però que jo recordi no he rebutjat mai la sopa, simplement no em feia molt feliç.

Diria que el "mote" em ve dels dies que em posaven davant una sopa de sobre i em passava el sopar separant aquells trossos petits i durs semblants al plàstic i que se suposava que eren verdures. Això és el que no podia suportar, preferia les sopes casolanes com una bona sopa de peix, un vichyssoisse fresquet, el sancocho de la meva àvia o una cremeta de carbassó. Què voleu que us digui, tan tonta em sembla que no era.Segueixo sense suportar aquestes sopes que venen deshidratades. Ho he intentat, perquè mira que haguès estat pràctic en la meva època d'estudiant o els dies que no tinc ganes de fer res però no puc. És algo irracional.
Podent fer-les amb ingredients frescos, qui necessita aquelles sopes?
Aquests dies estic fent moltes sopes i cremes perquè em toquen dins la dieta que estic fent i la veritat és que se'm posen bé, em venen molt de gust. Normalemnt les faig el dia abans i així l'endemà les tinc ben fresquetes de la nevera.

Us poso les fotos de tres de les que m'he fet aquests dies.

Gaspatxo de cireres
He fet servir les mateixes proporcions del gaspatxo normal però afegint 500gr de cireres desossades per quilo de tomàquet.
Té un color meravellós i un gust absolutament deliciós. Quedaria fantàstic decorat amb un parell de gambes.
A més a més vaig poder fer servir el despinyolador que ja fa anys que els meus pares me'l van regalar i encara no l'havia pogut utilitzar.

Sopa de meló amb pernil
Tant senzill com triturar meló amb una miqueta de sal, pebre i oli d'oliva.

Crema de pastanaga al curri
Jo les cremes les faig sense nata ni formatgets i gairebé sempre sense patata. Prefereixo el gust pur de la verdura amb la que faig la crema. Li dic crema per la textura perquè en teoria les cremes haurien de portar nata. Bé, no n'estic segura.
Per fer la crema de pastanaga sofregim mig porro, afegim les verdures tallades a trossos (en aquest cas 5 pastanagues grossetes) i els fem uns quants tombs, salpebrem, afegim aigua o brou perquè cobreixi i deixem bollir fins que la verdura estigui cuita. Condimentem amb una culleradeta de curri, triturem i colem amb el xinès.
Ben freda i amb el puntet picant fa passar la calor molt bé.

Restaurant Omm

2010-07-06T12:58:00.003+03:00

Pel nostre dia de festa vam anar a dinar amb un amic al restaurant Moo, dins l'hotel Omm. Com diuen a la seva pàgina web, és un restaurant gastronòmic amb una versió molt particular de la cuina catalana, assessorat pels germans Roca i dirigit pel chef Felip Llufriu.

Per nosaltres, d'entrada ja ens va semblar un oasis de tranquilitat enmig del merder de cotxes del centre de Barcelona. És increïble com canvia la percepció de les coses. Fa uns anys, no només no em molestava sinò que m'agradava i tot. Però és que el nivell de trànsit i semàfors comparant amb Olot és bastant heavy.

El seu sommelier és Roger Viusà, el millor sommelier d'Europa al 2007 i el segon millor del món al 2008. A més a més d'això, s'ha d'afegir que és una persona encantadora, sempre somrient, atent i proper. I el meu company, que ha tingut la sort de tenir-lo com a professor al curs de sommelier, diu que és dels millors que ha tingut pels seus coneixements i la seva manera de transmetre'ls.

Vam arribar al restaurant força aviat perquè teníem moltes coses a fer per la tarda i ens vam trobar que no obrien el restaurant fins les 13:30. Tot i haver fet reserva i haver explicat que arribaríem aviat, no ens havien explicat aquest detall. No passa res, vam esperar fent una copeta de cava i tot arreglat. Vam demanar la carta de vins per anar-la xafardejant però ens van comentar que no ens la podien deixar fins que arribés el maître. Ein?? No vam entendre el perquè però com tenim molta paciència i ganes de passar-ho bé ens vam esperar el que va caler. Potser els cambrers que hi havia en aquell moment eren molt joves o nous i no sabien ben bé què és el que podien o no podien fer.

Un cop arribats la maître i el sommelier, la resta va anar rodada. No hi va haver cap errada. Tots els plats estaven deliciosos i amb els punts de cocció perfectes. Les temperatures dels vins com han d'estar, no massa freds per gaudir millor dels diferents matisos. Ni una espera entre plat i plat. La única pega és que els vins són un pel cars però suposo que és el preu per poder gaudir d'una carta de 600 referències al centre de Barcelona. També hi ha l'opció de fer vins a copes maridant cada plat que menges. M'ho vaig estar mirant i la veritat és que els maridatges pintaven molt bé. La propera vegada ja ho farem així.

Vam menjar a la carta i ens van aconsellar triar dos primers i un segon. Jo vaig intentar triar el més light possible i vaig menjar l'amanida de verdures, els raviolis de bou de mar amb pèsols, el lluç amb verduretes i alfàbrega i l'amanida de fruites a la menta. Tot boníssim. Ara, em sembla que el plat triomfador va ser un entrant que va demanar el nostre amic, un canaló de pularda amb múrgoles que estava de vici.

Hi ha molts de restaurants com per repetir però suposo que tornarem i així farem un menú d'aquests dels llargs amb els seus maridatges corresponents, que ens vam quedar amb les ganes.

P.D.: No sé com fer que a l'slideshow surtin els noms dels plats. Als snaks hi havia una esferificació de mozzarella amb tomàquet, un brioxe amb sobrassada, un cruixent amb safrà, algo que semblava formatge de cabra amb nous, una terrina de conill amb bolets (increïblement melosa) i sardina amb poma i calvados. Els altres entrants van ser el foie amb poma i oli de vainilla (un clàssic del Celler de Can Roca), els escamarlans amb curri i roses i les gambes amb peus de porc (un contrast magistral). De segon, els homes van menjar llobarro amb iogurt, genciana, espàrregs i pell de llimona. Els altres postres, xocolata amb taronja i tiramisú.

Cutre-Pizza d'escalivada

2010-07-06T12:35:00.005+03:00

Diumenge em tocava sopar amanida verda i pizza casolana de pernil i pinya però com no tenia ni pinya, ni pernil, ni ganes de fer la pizza jo mateixa, vaig utilitzar quatre restes de la nevera i va sortir això.

La base és la meitat d'un pa rodó i pla que fan a Can Carbasseres d'Olot. Em sembla que li diuen boina. La resta, una mica d'escalivada, mozzarella, olives i ruca. Molt bona.

Ja tornem a tenir càmera

2010-07-03T20:32:00.003+03:00

Gairebé dos mesos sense penjar res de res!
I no és que no haguem fet res (gastronòmicament parlant), però és que se'ns van espatllar les dues càmeres de fotos que teníem i fer posts sense foto no ens acaba d'agradar (i les del mòbil són horroroses).

Llàstima de les fotos perquè hem fet alguna trobada molt xula. Hem tornat a quedar un parell de cops amb la colla d' "Un sopar per recordar". Al primer sopar vam menjar mandonguilles amb pèsols i sèpia, escalivada i cargols a l'adoba de la mare del cuiner, acompanyat amb un monogràfic d'Artadi incloent els seus vins top. Pel segon sopar, el dimarts d'aquesta setmana, vam fer una sardinada acompanyada de vins blancs d'arreu del món. No sé què ens espera per la propera però ja en tinc moltes ganes.

Vam fer un Sant Joan una mica light ja que jo fa tres setmanetes que m'he posat en mans dels de Menja sa. Però tots s'hi van fer amb el meu menú i la veritat és que va anar molt bé.

Per la part dels vins també hem estat molt actius. Vam anar a les Termes de Montbrió per la presentació dels vins alemanys. Ens va encantar! Va ser una mica p...ada haver de baixar des d'Olot però va valer la pena ja que al no fer-ho a Girona com l'any passat, va venir poca gent i ho vam poder tastar TOT. En total vam poder tastar 117 vins alemanys entre Trocken, Kabinett, Auslese, Sekt, Berenauslese, TBA i Eiswein. El que més em va enamorar va ser el TBA, després vaig veure que era el més car, com no.

També vam estar al Priorat per visitar els nostres amics del Portal del Montsant i vam poder tastar uns vins increïbles. Els Trossos Blanc i Negre són uns grans vins i en edició super limitada. Només en fan 900 de cada en format magnum així que ens podem sentir afortunats d'haver-los tastat.

A veure si aviat puc penjar alguna recepta tot i que sigui light que per fi tenim càmera!!

Mango Lassi

2010-05-06T15:00:00.000+03:00

Amb el mango que em sobrava de l'altre dia, vaig fer un lassi (batut) ben refrescant com els què preníem a la Índia. No n'havia tornat a tastar cap des dels dies a Calcuta i no ho entenc. Són tan ràpids de fer i tant deliciosos!
Ni la fruita ni el iogurt són com els que teníem allà però com a mínim els glaçons no dónen cagarrines (era el risc que havies de córrer si volies tastar alguna cosa més que les típiques begudes carbonatades industrials que pots trobar a qualsevol altre racó de món).
N'hi havia de tots tipus. Els més comuns, que jo recordi, eren els de mango i els salats (Salt Lassi) tot i que te'n podies trobar de safrà, de plàtan, de cogombre... i un de ben especial anomenat Bhang Lassi (un que dóna riure tonto o mal de cap depenent de la qualitat/quantitat de l'ingredient principal).
M'he posat a riure tota sola recordant els nostres intents de demanar-ne un a cau d'orella del cambrer. "Guan ispeshial lassi, plis?" Remarcant exageradament que el volíem especial i sobretot, fent un mig-somriure i picant l'ullet perquè veiés que lo de "especial" volia dir amb Bhang i no amb doble de mango... Quin desastre! Si és que som innocents...
M'he posat nostàlgica i he estat remirant les nostres aventures al blog d'en Ritxi i no em puc creure que no he trobat cap post al respecte d'aquesta anècdota. Es va autocensurar o el colocón va ser massa gran?

Ingredients
500 gr de mango
250 ml de llet
250 gr de iogurt espès
1 polsim de sal
qs espècies com cardamom o canyella (opcional)
8 glaçons (sencers o triturats amb la resta d'ingredients)

Preparació
Batre tots els ingredients i servir.
Uf què difícil!

Batedora de vas

2010-05-06T14:59:00.000+03:00

Aquest és un dels estris més vells que tinc. Vaig comprar aquesta batedora junt amb les meves germanes fa mooolts anys per fer batuts ben fresquets per passar la calor. La dèria ens va durar un estiu i prou. Després va quedar abandonada fins que vaig marxar de casa.
L'he anat utilitzant a tongades però hi penso molt poc. Prefereixo utilitzar la batedora de braç, que em sembla més pràctica.
Hauria de trobar-li algun altre us que no fos fer batuts.

Tàrtar-salsa de mango i alvocat

2010-04-27T16:01:00.009+03:00

Aquest tàrtar-salsa (no sabia com dir-li) és molt versàtil, molt saborós i amb una frescor perfecta per aquests dies de calor.
El podeu fer servir d'acompanyament d'un plat tant de carn com de peix, en una amanida o en rotllets tipus fajita. Si voleu fer un plat de festa major, serviu-lo en vol-au-vents amb gambes o llamàntol. Segur que triomfareu!

Ingredients
1/2 mango
1 alvocat
1/2 ceba tendra
Suc i ratlladura de mitja llimona
Oli de sèsam
Sèsam negre
Herbes fresques picades (menta, orenga i cibulet)
Sal i pebre
1 grapat d'anacardos

Recepta
Tallar el mango i l'alvocat a daus. Picar la ceba i les herbes fresques. De mitja llimona, ratllar-ne la pell amb el microplane i treure'n el suc.
Barrejar tots els ingredients i amanir al gust amb el suc de llimona, l'oli de sèsam, la sal i el pebre.
Manteniu-lo en fred fins el moment de servir.

Ratllador Microplane

2010-04-27T16:00:00.000+03:00

Abans de tot, dir-vos que no rebo cap tipus de comisió d'aquest ratllador, simplement és un dels meus estris preferits. M'ha canviat la vida! Bé, potser soc una mica exagerada però és que m'encanta com deixa el parmesano, amb una textura finíssima, aèria, vaporosa... no sé ben bé com explicar-ho. Millor mireu aquest videus comercials (aquest i aquest altre) on es veu molt bé el què vull dir.
També és perfecte per ratllar cítrics, fruits secs, xocolata, gingebre i all.
Fa uns 5 anys que el tinc i segueix afiladíssim com el primer dia, no com els ratlladors que tenia abans, que em duraven 4 dies perquè s'oxidaven o no ratllaven bé. Val molt la pena gastar-se els quartos que val. No crec que us en arrepentiu.

Miniburguers amb guacamole a la meva manera

2010-04-25T10:00:00.000+03:00

No fa gaire bona pinta però estava força bona. De fet no té cap secret.
Es pot servir com a plat principal o per un pica pica a peu dret.

Sé que la recepta tradicional del guacamole no deu tenir res a veure amb aquesta però jo la prefereixo així. No li poso coriandre perquè li trobo gust de detergent i tampoc li poso chile habanero perquè a Olot no sé on trobar-ne.

Així doncs, el guacamole a la meva manera (les mesures al gust de cadascú):

Ingredients
Alvocat
Ceba
Tomàquet
1 dent d'all picat
Sal i pebre
Oli d'oliva
Unes gotes de Tabasco
Unes gotes de suc de llima

Recepta
Obrir l'alvocat per la meitat i treure l'os. Retirar la pell i tallar-lo a dauets.
Tallar la ceba i el tomàquet a daus.
Barrejar l'alvocat amb la ceba, el tomàquet i l'all.
Amanir amb l'oli, la sal, el pebre, el Tabasco i unes gotes de suc de llima.

Llest per menjar sol o amb Nachos, per fer un entrepà amb pit de pollastre o acompanyar aquestes hamburgueses delicioses.

Bon profit!

Carpaccio de peus de porc

2010-04-24T10:00:00.000+03:00

He fet aquest carpaccio per intentar aconseguir que m'agradin els peus de porc però què voleu que us digui... no m'entusiasmen. Me'ls puc menjar però amb tanta gelatina i cartílag sembla que masteguis plàstic.
A l'Ivan li ha encantat així que n'hauré de fer més sovint.

Penseu que ho heu de fer d'un dia per l'altre per tenir el rollo de peus de porc ben congelat.

Ingredients per 2-3 persones
4 meitats de peus de porc cuites
1 all tendre
Una rodanxa gruixudeta de bull negre
Julivert
Oli d'oliva
Sal i pebre

Recepta
Escalfar els peus de porc al microones coberts amb paper film durant uns 4 minuts.
Desossar sense trencar la pell (jo l'he destruït una mica massa...).
Fer un rotllet amb film i congelar.
L'endemà, tallar el rotllo de peus de porc a rodanxes ben primes amb l'ajuda d'un tallafiambres. Disposar sobre un plat i escalfeu (opcional) al microones.
Acompanyar amb uns dauets de bull negre, uns pocs fesols de Santa Pau, all tendre a rodanxes i julivert picat.
Amanir amb sal, pebre i oli d'oliva.

Tallafiambres

2010-04-24T09:59:00.001+03:00

És, amb tota seguretat, l'estri de cuina més amortitzat que tenim.
Ens tirava una mica enrera el preu (ja que si el vols que talli congelat ha de ser una mica bo) i mai trobàvem el moment de comprar-lo. No era la nostra prioritat.
Un Nadal, la sogra ens va preguntar què volíem de regal i com en aquell moment no necessitàvem res de més important, vam optar pel tallafiambres.
De veritat, no sé com hem pogut viure sense ell.
No només el fem servir per fer carpaccios, que ens encanten i era per el què volíem aquest estri. Ens va de conya quan fem sopars en colla i hem de tallar molt d'embotit, per fer encenalls de formatge, per fer xips de verdures ben primetes, per fer spaguetti de carbassó o tagliattelle de sèpia... és perfecte!
L'únic problema que té, a part del preu, és que no és apte per cuines petites. Fa mooolt de bulto i pesa una barbaritat, així que guardar-lo en un armari alt és un poc carregós. Sort que tinc a l'Ivan per fer la feina bruta.

Tarta Tatin

2010-04-23T10:01:00.002+03:00

Tenia la nevera plena de pomes que estaven a punt de fer-se malbé i he decidit transformar-les en un postre mooolt bo però totalment anti dieta. Em sembla que regalaré la Tatin (tota menys un tallet petit) perquè em sento culpable només de mirar-la.

Ingredients
6 Pomes
120gr de sucre
60gr de mantega
qs. extracte de vainilla (opcional)
1 rotllo de pasta de full (també es pot fer amb brisa)

Recepta
Pelar les pomes, treure'ls el cor i tallar-les a quarts.
Posar la mantega, el sucre i les pomes en una paella que també pugui anar al forn. Al cap d'una estona afegiu-hi la vainilla que volgueu.
Caramel·litzar les pomes (fins que s'hagi absorvit el suc que treuen les pomes).
Estireu el full sobre les pomes amagant les vores dins la paella.
Enfornar a 200ºC durant uns 20 minuts i ja està llesta!
Es pot servir amb crema de llet o amb gelat de vainilla. Nosaltres ens la mengem sola.

Aquí teniu un videu on l'Ada Parellada explica la recepta als nens. A nosaltres també ens va bé, no?

Pelador de pomes (i tallador i "descorazonador")

2010-04-23T10:00:00.000+03:00

Un altre estri de la botiga William & Sonoma. M'haurien de fer un carnet VIP.
La veritat és que encara no havia trobat el dia de fer-la servir però per fer la Tatin m'ha semblat collonuda. Realment aquesta màquina va super ràpida. Jo només l'he feta servir per pelar les pomes ja que les volia tallar a quarts però té un estri que permet treure el cor a la poma i tallar-la a rodanxes alhora que la peles. És brutal!
Quan vaig estar de pràctiques a la pastisseria Sacha em vaig fer un fart de pelar pomes per l'Strudel amb aquest estri però allà no teníem aquesta peça que talla o jo no sabia que existia. M'hagués estalviat un munt de feina!
La meva valoració és que és perfecta si has de fer molts de pastissos de poma però si no, és un trasto sense el què es pot viure.
Ja intentaré trobar-li més usos... que m'ha agradat lo de donar voltetes a les pomes (pels peques pot ser molt divertit i sense perill de tallar-se).
Ahh!!! Me n'oblidava de dir que amb les pomes una mica pachuchilles li costa tirar.

Un sopar per recordar

2010-04-22T13:00:00.000+03:00

El dimarts al vespre m'ho vaig passar moooolt bé.
Vam tenir una vetllada magnífica amb unes persones encantadores en una antiga fàbrica reconvertida en apartaments-lofts de disseny.
L'excusa era trobar-nos per tastar uns quants vins i ja que hi érem, menjar una miqueta. No sé què va ser el millor... els vins estaben increïbles però el menjar va ser fabulós.
L'àpat va consistir en uns pèsols del Maresme amb tripa de bacallà, unes múrgules a la crema, un arròs de rostit d'ànec i un tiramisù al Cognac. Els pèsols, les múrgules i l'ànec petits petits!! Ja sabeu que al pot petit hi ha la bona confitura...
A veure si ho faig un dia a casa i així penjo unes receptes aproximades.
I per beure ens vam donar el luxe de tastar un Champagne Coutier Brut Tradition, un Nun 2007, un Torre Muga 2004, un Petite Sibérie 2003 i per acabar un Champagne Coutier Cuvée Henri III 2001. Un escàndal total!
Ja tinc ganes de repetir-ho!

Tast dels vins de Tramuntana

2010-04-21T19:49:00.002+03:00

El dilluns vam anar al Mas Marroch de Girona a la mostra dels vins de l'Empordà. Molta gent i vins, moltes cares conegudes i uns entreteniments deliciosos fets per el Celler de can Roca.

Ens va anar molt bé per tornar a tastar alguns dels vins que ja coneixíem, les anyades noves, alguns de nous encara sense etiquetar i els vins d'un nou celler.

A tenir en compte:

el nou vi de la vinyeta, que crec que es dirà Mig mig, amb un 50% de Marselan
de Masia Carreras l'Oratori i un nou vi que encara no té nom
el Clos Adrien de Terra Remota
una garnatxa especial de la Cooperativa Agrícola de Garriguella
el picapoll de Perafita
el Cartesius d'Arché Pagès
el blanc de noirs de Terrer d'en Tassis (extrany i especial)

Segur que em deixo moltes coses però ja anirem fent memòria.

Primera barbacoa de la temporada i allioli de túrmix (o maionesa d'all)

2010-04-20T14:24:00.000+03:00

Ja tenia ganes de tornar a fer barbacoes a la terrassa de casa i aquest diumenge vam estrenar la temporada.
Ens ho passem bé, estem en bona companyia, la carn queda boníssima i a sobre ens surt econòmic. Què més es pot demanar?

Allioli de túrmix

Ingredients
1 ou

Tantes dents d'all com el teu paladar pugui aguantar (jo en poso un parell)

Oli d'oliva

Sal

Recepta
Atemperar tots els ingredients. O sigui, deixar-ho tot fora de la nevera durant uns 10 minutets perquè estigui tot a la mateixa temperatura i no se'ns talli l'allioli.
Posar l'ou sencer, les dents d'all, la sal i tant oli com ou (el mateix volum a cop d'ull) al got del túrmix. Posar el túrmix tocant el cul del got i començar a emulsionar sense moure'l. Quan veiem que gairebé està del tot emulsionat, anar pujant el túrmix a poc a poc.
En principi ja hauríem de tenir l'allioli fet però si està massa líquid poseu-hi més oli i torneu a "turmixar". Com més oli, més espès.

Variacions
Podeu fer alliolis amb diferents gustos (amb una mica de mel, amb poma o codony...) i colors (amb julivert, pimentó, curri...).

Amanida Niçoise clàssica

2010-04-19T10:00:00.002+03:00

Aquesta amanida és un pèl retro però va molt bé per fer plat únic.

(Prometo no penjar una altra amanida en una temporada que estic molt pesadeta...)

Ingredients

Patates bollides
Mongetes bollides
Ous durs
Enciam
Tomàquet
Olives negres
Tonyina
Croûtons
Vinagreta

Recepta i estri

No hi ha cap secret important per la recepta. L'únic, potser, el temps de cocció dels ous. Tot i que això va al gust de cadascú.

Jo utilitzo l'Egg Timer, un estri que poses a l'olla amb aigua bollint junt amb els ous i que t'indica el punt de cocció d'aquests. És un estri del que podria prescindir totalment però ja que me'l van regalar i que funciona perfectament, doncs el faig servir. I és molt mono, no?

Tiramisù

2010-04-18T19:14:00.001+03:00

Us asseguro que la foto no fa justícia a lo bo que està aquest Tiramisù. Hi ha milers de receptes d'aquest postre italià rondant per internet però per a mi aquesta és perfecta, super senzilla de fer i de recordar. Ens la va ensenyar la Mireia Carbó del Club Social Caprabo fa una pila d'anys i ella l'havia après d'un cuiner italià. Segons ella, aquesta recepta és l'autèntica.
Normalment guarnim el Tiramisù amb unes maduixes tallades a quarts per no sentir-nos tant culpables però aquesta vegada no en teníem.

Ingredients (per 6-8 racions)

250 gr de Mascarpone (un pot)
3 ous
3 cullerades de sucre
qs cafè
qs Marsala (vi generós Italià)qs Savoiardi (una mena de melindros de soletilla)qs Cacau en pols

Recepta

Blanquejar els rovells amb el sucre (batre fins que els rovells canvien de color i el sucre està ben integrat).
Muntar les clares a punt de neu.
Barrejar els rovells amb el mascarpone i desprès amb les clares amb moviments circulars de baix a dalt. Reservar.
Preparar el cafè i posar-hi un xic de sucre i Marsala (com si preparèssiu un cigaló)
Xucar els Savoiardi molt ràpidament en el cafè i colocar en un got o una copa. Anar alternant capes de Savoiardi i la crema de mascarpone que hem preparat.
Reservar tapat a la nevera durant unes hores, o millor encara d'un dia per l'altre.
Alhora de servir, espolvorejar amb cacau en pols o xocolata ratllada.

Consells

Si preferiu fer el Tiramisù en forma de pastís, no poseu gaire quantitat de crema de mascarpone entre capa i capa i així no se us desmuntarà.
Tasteu el cafè amb Marsala i sucre abans de xucar els Savoiardi i així sabreu si està massa fort d'alcohol pel vostre gust.
Ja ho he dit però mulleu molt ràpidament els Savoiardi i feu-ho cada vegada el moment abans de posar-ho al got. Si els deixeu xucant cafè quedaran massa humits i el Tiramisù quedarà fet una marranada.

Aquest és un dels estris més amortitzats que tinc i un dels que em fan la vida més fàcil i feliç. Una mica exagerada? Que voleu que us digui... a mi em fa moltíssima mandra muntar clares i nata i aquesta batedora fa que sigui rapidíssim. Perfecte per quan tenim un sopar d'urgència i necessitem fer unes postres ràpides.

Amanida de pernil d'anec, formatge fresc i gerds

2010-04-17T16:19:00.000+03:00

Últimament estic pesadíssima amb les amanides però és que m'encanten i intento fer-les diferents gairebé sempre perquè l'Ivan no les avorreixi.

Ingredients
Enciams variats
Pernil d'ànec
Formatge fresc
Gerds
Oli d'oliva extra verge
Glaça balsàmica
Sal i pebre

Amanida de vieires i carxofes

2010-04-16T16:02:00.000+03:00

Una amanida deliciosa!! (Tot i que se m'ha socarrimat una miqueta)

Ingredients
Enciams variats
Vieires
Carxofes
Pipes
Oli d'oliva extra verge
Vinagre
Sal i pebre

Recepta
Netejar i eixugar els enciams.
Netejar les carxofes i tallar-les a 1/4 o a 1/8 depenent de lo grosses que siguin i bollir fins que siguin tendres. Escòrrer i reservar.
Preparar la vinagreta amb 3 parts d'oli, 1 part de vinagre i sal i pebre al gust.
Si les vieires són molt grosses, partir per la meitat.
Escalfar la planxa, posar un fil d'oli i marcar les vieires tomb i tomb. Que quedin daurades per fora pero cruetes per dins. Salar amb sal Maldon o similar.
Salpebrar les carxofes i marcar-les a la planxa.
Muntar l'amanida amb els enciams, les vieires, les carxofes, un grapadet de pipes i la vinagreta.

Galetes de mantega i vainilla

2010-04-14T19:22:00.000+03:00

L'altre dia mirant el blog de l'Ayesha em van venir unes ganes terribles de fer galetes.

Vaig començar a fullejar el llibre Cookies, Brownies and Bars, i després de babejar una bona estona, em vaig decidir per fer unes galetes de mantega amb la Cookie Press.

Aquest aparell té 16 discos per fer galetes amb diferents formes. És molt senzill d'utilitzar i les galetes queden perfectes.

Tant el llibre com l'estri per fer galetes són "souvenirs" que em van portar els meus pares del seu viatge a Nova York. Em van portar un munt d'altres estris curiosos que van trobar en una botiga que sembla espectacular, la Williams-Sonoma.
Si us agraden els trastos de cuina tant com a mi, val la pena fer-hi una visita virtual.

Vaig haver d'utilitzar també les tasses mesuradores americanes, ja que la recepta venia en cups (tasses). Són quatre i tenen capacitat d'1 tassa, 1/2 tassa, 1/3 de tassa i 1/4 de tassa.

Em sembla que això m'ho va portar la meva àvia de Santo Domingo, però no n'estic del tot segura. Algun dia hauré de penjar les seves receptes, si aconsegueixo que em doni mesures exactes. Sempre cuina a ojo de buen cubero i se'ns fa difícil copiar els seus plats.

A lo que anava... vaig fer la recepta bàsica i és super fàcil i ràpida. A més a més les galetes queden molt bones i molt boniques (vaig triar les diferents formes de flors per donar la benvinguda a la primavera).

Ingredients
250gr de mantega

1 tassa (+ o - 250gr) de sucre

1 ous (jo vaig fer la meitat de la recepta i vaig haver d'utilitzar igualment 1 ou sencer perquè la massa no estava prou enganxosa)

2,5 culleradetes d'extracte de vainilla

0,5 culleradeta de sal
2,5 tasses (+ o - 315gr) de farina

Recepta
Deixar tots els ingredients a temperatura ambient.

Preescalfar el forn a 190ºC.
Barrejar la mantega amb el sucre fins que estigui esponjós i ben integrat.
Afegir l'ou , la vainilla i la sal i tornar a batre fins que estigui ben barrejat.
Afegir la farina i barrejar.

Posar la massa dins el Cookie Press, ajustar el disc amb la forma desitjada, "disparar" sobre un paper siliconat separant les galetes un parell de centímetres.
Enfornar durant uns 14 minuts o fins que les vores de les galetes comencin a quedar morenetes.
Treure del forn, esperar 5 minuts i passar-les a una reixa. Les podeu decorar o menjar així mateix.

Llom amb salsa de taronja i pinyons

2010-04-13T21:15:00.000+03:00

Una recepta per quedar bé.

Ingredients
Llom
Suc de taronja
Pinyons
Oli d'oliva extra verge
Sal i pebre
Mantega
Canonges

Recepta
Daurar el pinyons a la paella i reservar.
Salpebrar el llon, marcar-lo i guardar a part.
Abocar a la paella un got de suc de taronja natural per persona. Deixar Reduïr fins que la salsa comenci a quedar espessa.
Afegir una nou de mantega per fer la salsa més brillant.
tornar a posar el llom i els pinyons dins la salsa i deixar-ho coure tot junt un parell de minuts.
Emplatar sobre un llit de canonges.

Macarrons amb carbassó, mató i menta

2010-04-10T19:54:00.000+03:00

Vaig aprendre aquesta recepta fa molts anys en una classe de la Mireia Carbó. És extremadament fàcil, ràpida, bona i fresca. Trigues a fer-la el temps de coure la pasta.
Jo gairebé sempre ho faig amb les quantitats a ull. Vosaltres mateixos amb l'all i la menta.
Vagi de gust!

Ingredients per 2 o 3 persones
200gr de macarrons
1 carbassó gros (el meu era dels blanquets)
100gr de mató
2 dents d'all
10 fulles de menta picada
Sal i pebre
Oli d'oliva extra verge

Recepta
Bollir la pasta en abundant aigua amb sal.
Tallar l'all a làmines i confitar a foc lent en una paella amb un raig d'oli d'oliva.
Mentrestant, tallar el carbassó per la meitat, eliminar les llavors i tallar a llunes.
Afegir el carbassó a la paella, pujar el foc i saltejar. Salpebrar.
Colar la pasta i barrejar amb l'all i el carbassó.
A últim moment i fora del foc, afegir el mató engrunat i la menta picada. Si ho feu abans, el mató se us desfarà massa i la menta perdrà aroma.
Rectificar de sal i pebre i servir.

Amanida de salmó marinat i salsa de mostassa

2010-04-09T22:00:00.000+03:00

Ingredients

Enciams variats
Salmó marinat
Pinyons
Mostassa a l'antiga
Iogurt o maionesa (depenent de les calories que volgueu treure o posar)

Recepta

Prepareu el salmó marinat amb aquesta recepta o compreu-lo fet. Talleu a daus.
Barregeu maionesa amb mostassa a l'antiga al vostre gust. Podeu fer la salsa també amb iogurt en comptes de maionesa per fer-ho més light, però quedara una salsa més àcida. Millor feu-ho amb iogurt grec perquè sigui més cremosa.

Netegeu i eixugueu els enciams.
Emplateu els enciams, amb els daus de salmó i uns quants pinyons.
Amaniu amb la salsa de mostassa antiga.

El que dona de si un manat d'espàrregs de marge

2010-04-08T20:00:00.000+03:00

Truita de carbassó amb espàrregs de marge

Ingredients
3 ous
Un manat (gran) d'espàrregs de marge
Mig carbassó gros
Un grapadet de pinyons
Oli d'oliva extra verge
Sal i pebre

Recepta
Tallar les puntes dels espàrregs. Reservar unes quantes puntes i les tiges dels espàrregs per una altra recepta.Tallar mig carbassó a mitges llunes.Saltejar el carbassó i les puntes d'espàrregs en una paella amb un rajolinet d'oli d'oliva.
Batre tres ous, salpebrar, i afegir les verdures.Coure a la paella al gust. A nosaltres ens agrada crueta per dins.

Tagliattelle amb pesto d'espàrregs de marge

Ingredients per 2 persones
200gr de tagliattelle
Les puntes i tiges d'espàrregs que havíem reservat a la recepta anterior
Un grapadet de pinyons
Un grapat de formatge ratllat (jo he utilitzat un quart d'un Garrotxa de Bauma)
Oli d'oliva extra verge
Sal i pebre

Recepta

Saltejar les puntes dels espàrregs amb una goteta d'oli d'oliva. Reservar.
Blanquejar les tiges dels espàrregs uns segons en aigua bolllint. Triturar-les amb els pinyons, un raig d'oli d'oliva i una mica d'aigua de la cocció. Barrejar-hi el formatge ratllat.Coure la pasta al dente i colar.
Barrejar la pasta amb la salsa. Servir i decorar amb un cruixent de formatge i les puntes dels espàrregs.

Amanida de formatge blau i pera

2010-04-07T20:28:00.000+03:00

Ingredients

Enciams variats
Pera
Formatge blau (Blau de l'Avi Ton, Stilton, Roquefort, Fourme d'Ambert...)
Nous
Oli d'oliva extra verge i sal

Arròs de conill i carxofes

2010-04-05T19:41:00.000+03:00

L'he fet amb trampa però és que no tinc temps. La trampa vol dir que el brou i el sofregit són comprats (però dels bons, que consti).Ingredients

200gr Arròs bomba (quantitat per 2-3 pax)
1/2 conill (n'hi havia un pèl massa)
2 carxofes
3 cullerades generoses de sofregit "Just Married"
Brou de pollastre (seria preferible un fons fet amb la carcassa del conill però és el que tenia a mà)
Oli d'oliva extra verge
Sal i pebre
Safrà
4 ametlles torrades
2 dents d'all confitat "La Cuna"
Julivert

Recepta

Trossejar el conill, salpebrar i daurar a la paella amb un raig d'oli. Reservar.
Netejar les carxofes, tallar a làmines i saltejar en el mateix oli de daurar el conill.
Afegir el sofregit i deixar que redueixi una mica.
Afegir l'arròs i coure amb el sofregit durant un minut.
Afegir 2 parts i mitja de brou bollint per 1 d'arròs.
Fer una picada amb el julivert, les ametlles, l'all i el safrà. Diluïr amb una mica de brou i afegir a l'arròs a mitja cocció.
Uns minuts abans d'acabar la cocció de l'arròs, afegir el conill.
L'arròs ha de coure un total de 18 minuts.
Deixar reposar un parell de minuts i emplatar.

Bon profit!

Amanida de primavera

2010-04-03T19:26:00.000+03:00

Deu ser una de les millors amanides que he tastat mai.
La combinació d'espàrregs verds amb maduixes és increïble, i els pinyons garrapinyats són el detall perfecte.

Ingredients

Barreja d'enciams
Espàrregs verds
Maduixes
Pinyons garrapinyats
Oli d'oliva extra verge
Vinagre balsàmic de maduixa
Sal i pebre

Recepta

Tant senzill com netejar i assecar els enciams. Saltejar els espàrregs. Tallar les maduixes. Barrejar-ho tot i afegir-hi els pinyons garrapinyats. Fer una vinagreta amb la resta dels ingredients i amanir.

Penso que hi quedaria molt bé també una mica de formatge Feta a dauets. Pero així ja és deliciosa i molt vistosa.

Menú taronja

2009-11-11T21:29:00.000+02:00

Perfecte per donar color a aquests dies tan foscos.

Crema de carbassa

Carbassa tallada a daus
Porro tallat a juliana
Oli d'oliva
Sal i pebre
Pipes de carbassa
(Proporcions a ull)

Sofregir el porro amb un xic d'oli fins que sigui transparent. Afegir la carbassa i daurar-la. Cobrir amb aigua i bollir fins que sigui tendra.

Retirar la carbassa de l'aigua i triturar. Anar afegint l'aigua de la cocció fins aconseguir la textura desitjada.

Servir decorat amb unes pipes de carbassa.

Salmó a la planxa amb xips de boniato

Salmó
Boniato
Oli d'oliva

Per fer el salmó no hi ha cap secret.
Per les xips de boniato: pelar i tallar a làmines molt fines. Fregir en oli molt roent. Assecar en paper de cuina.

Bon apétit!

Costelles de xai a la brasa amb cuscús de verdures

2009-11-11T21:23:00.001+02:00

Estic pesadeta amb el cuscús... És del dia següent. M'en va sobrar força i el vaig aprofitar.
Un altre plat complet i ràpid.
Les costelles són de xai ecològic de l'Ecològica dels Pirineus i us asseguro que estan delicioses.

Filet de zebra amb cuscus de verdures

2009-10-29T00:53:00.000+02:00

10/07/2009 10:49

Ho heu llegit bé, ZEBRA!

L'altre dia perduda amb el cotxe per Figueres, estava escoltant la ràdio quan vaig sentir un anunci d'una botiga on venien carn de diferents bèsties exòtiques. La casualitat va ser que en aquell mateix moment estava passant per davant perquè si no, mai m'hagués preocupat per buscar-ho. Amb el cotxe sóc terrible i encara més amb la meva orientació.

Així que vaig fer un volantassu i cap a dins.

Entre totes les delícies càrniques que tenien en aquell moment hi havia ñu, bisonte, wagyu, antílop... Hi ha un cartell on deia que també hi havia camell, cocodril i no sé quantes coses més. Jo vaig triar la zebra no sé ben bé per què, ja que tot em feia gràcia.

El fet és que tot i que no tenia gaires esperances posades en el sabor d'aquesta carn, l'hem trobada boníssima.

L'hem cuit a foc fort volta i volta amb un xic d'oli i un de sal. El centre ha quedat d'un color rosadet preciós. Els filets més petits han quedat un pelet més eixuts així que molt millor deixar-ho tirant a cruet.

A l'envàs deia que el gust era entre la carn de caça i de cavall... jo no és que tingui el paladar tant educat però a mi em va semblar més suau i tendra, com la de poltre.

L'hem acompanyat amb un cuscus fet en 10 minuts.

Tallar les verdures a dauets. Les que tingueu per la nevera, a casa teníem ceba, pebrot i carbassó.

Saltejar les verdures en una paella. A banda mullar el cuscus amb brou de verdures bollint (o aigua) i esperar 5 minuts.

Afegir el cuscus a la paella. Salpebrar. Nosaltres hem afegit una culleradeta d'una barreja d'herbes i espècies africanes de la marca Nomu, i unes fulles de menta picades.

Barrejar una mica i llest.

L'hem maridat amb un vi de Sud-àfrica de la varietat Pinotage (entre Pinot Noir i Cinsault).

Un àpat ràpid, exòtic i sa.

(28/10/2009 Ara ja les tenim a la botiga!!)

Xai de Berga al forn amb romaní

2009-06-06T16:20:00.000+03:00

Trampa!

No l'he fet jo. És un plat cuinat de l'empresa Nova Gamma però que surt super melós i deliciós.

Un bon recurs pels dies de mandritis.

Mongeta, patata i tonyina al pesto

2009-06-06T16:09:00.000+03:00

Aquesta és una amanida molt saborosa i fresca perfecta pels dies calurosos. És una variant de la recepta de la Carme Ruscalleda al llibre Cuinar per ser feliç. Ella ho fa amb bonítol fresc però com no en tenia, ho he improvitsat amb tonyina en conserva però de la bona.

Com sempre, els ingredients a cop d'ull i la foto molt xunga. És que no me'n surto... El flaix queda horrorós però era la única foto on es veia alguna cosa.

Bollir patata i mongeta (si és perona, tallada a juliana).

Triturar un grapat d'alfàbrega fresca, un grapat de pinyons, un gra d'all, oli d'oliva, sal i pebre.

He decidit no afegir parmesà ratllat al pesto. He preferit fer-lo en encenalls per decorar l'amanida.

Barrejar la patata, la mongeta, la tonyina, enciams variats i la quantitat desitjada de pesto. Colocar en bols. Decorar amb els encenalls de pesto, uns quants pinyons i una mica més de pesto.

Bon profit.

Llom amb saltejat de verdures

2009-06-05T16:01:00.000+03:00

Una altra recepta molt fàcil, ràpida i saborosa. La foto no li fa justícia.

Ingredients per 2 pax

6 talls de llom

1 ceba tendra petita

2 alls tendres

1 grapat d'espàrregs verds

Sal, pebre, oli i mostassa per amanir

Tallar la ceba i l'all en juliana. Descartar la part dura dels espàrregs i tallar la resta en trossos d'uns 5cm.

Saltejar amb un xic d'oli. Salpebrar. Retirar del foc, amanir amb una mica de mostassa antiga i reservar.

Fer el llom a la planxa. Emplatar i acompanyar amb el saltejat de verdures.

Timbal de salmó fumat amb alvocat.

2009-06-05T15:50:00.000+03:00

Molt i molt fàcil i resultón.

Ingredients

1 sobre de salmó fumat

1 ceba tendra

2 tomàquets petits

1 alvocat

Sal, pebre i oli

Cibulet

Amanida per decorar

Folrar uns motllos de silicona amb el salmó fumat. Si no són de silicona potser seria millor untar-los amb una mica d'oli de girasol. I si no teniu motllos de cap tipus podeu utilitzar un envàs de iogurt grec, per exemple.

Si el salmó sobresurt una mica de les vores no patiu, ja que anirà bé per acabar d'embolicar el farciment.

Tallar a dauets la ceba, el tomàquet i l'alvocat. Picar una mica de cibulet. Barrejar tot i amanir.

Omplenar els motllos i tancar.

Tapar amb film i guardar a la nevera unes hores. Es pot menjar de seguida però queda millor amb un punt de fred.

Servir amb una mica d'amanida i decorar amb flors o cibulet.

Aquet plat admet moltíssimes variants. Afegir salmó fumat i amanida a la farsa... en comptes d'alvocat farcir-ho d'amanida de patata o d'arròs... amanir-ho amb oli de sèsam i soja... Imaginació al poder.

Bon profit

Arròs negre amb calamars de llauna

2009-05-21T18:24:00.000+03:00

Ei Gemma,
et penjo un video amb una recepta molt fàcil de fer, ràpida i barata com havíem quedat.
En Joan me n'havia parlat una vegada i l'havia tractat de boig. Més tard la vaig anar trobant per tot arreu: primer en alguns llibres de receptes, deprés a la carta de les Cols i finalment explicada per en Pep Nogué en un programa de TV3.
Em vaig decidir a provar-la i no va quedar malament. Avui l'he tornada a fer fent servir el sofregit de Just Married i una llauna de xipironets amb tinta en comptes dels calamars.
He de dir que no ens ha decepcionat gens. De fet estava molt bo.
Aquí tens el link
http://www.tv3.cat/videos/558159
Anima't a fer-la
Petons

La nostra botiga

2009-05-21T13:59:00.000+03:00

Ja fa 6 mesos i mig que vam obrir la botiga. Sembla mentida com passa el temps! El 3 de novembre de 2008 obríem per primera vegada les portes del 5 titius, la nova botiga gourmet d'Olot.

Vam triar aquest nom perquè ens semblava simpàtic i així el recuperàvem una mica de l'oblit.

Un titiu, per explicar-ho d'alguna manera, és la unitat de mesura d'un trago de vi fet amb porró. A les festes dels pobles de la Garrotxa era típic fer un concurs de titius, que es tractava de fer el màxim número de titius sense parar i sense ennuegar-se. Es diu que hi havia avis que feien més de 50 titius!!

El número 5 és perquè és el màxim de titius que puc fer jo sense embrutar-me tota la camisa, si la boca del porró és ben prima i el vi una mica bo que sinò no en faig ni un.

El cercle verd al voltant del nom és una taca de la base del porró que l'Ivan va fer amb tinta xina. I ja sé que el vi no és verd però i què? ens agrada el color i el seu contrast amb el blanc i el negre.

Penjo un parell de fotos de com estava la botiga i com està més o menys en aquests moments. Són cutres i una mica borroses però és que jo no sóc fotògrafa...

Hola de nou!

2009-05-21T12:55:00.000+03:00

Uf... una mica més i no puc entrar de nou al blog! Ja estava mig bloquejat!
Si és que fa massa dies que no passava per aquí... no tinc perdó.
No és que no estigui cuinant, viatjant, menjant i bevent però és que no he tingut gaire temps per escriure i a més a més sempre m'oblido de tirar fotos.
Torno al blog a petició de la meva germana Gemma que l'altre dia em va dir que necessitava receptes fàcils de fer, barates i bones per impressionar els seus amics. A veure si aquesta vegada me'n surto i sóc una mica més constant.

De moment us puc anar explicant què és el que he estat fent tot aquest temps.
Per començar, vaig deixar la feina i Girona i vam marxar el meu xicot i jo cap a terres Garrotxines. D'això ja fa gairebé un any i encara tenim alguns trastos encaixats des de la mudança... som una mica desastres.
I què hem vingut a fer al mig d'Olot? Doncs hem obert una botiga preciosa (està malament que ho digui jo?). Tenim cap a 2300 referències entre productes gourmet i vins, que han fet que tant l'Ivan com jo ens haguem engreixat uns quants quilets (encara més!). Tenim massa temptacions.
Així que ja sabeu... si hi ha algú, que no sigui de la meva família o amics, que llegeixi això i vulgui venir a visitar aquests paisatges tan espectaculars que tenim per aquí, que no ho dubti i ens vingui a visitar.
La família i amics també podeu venir, eh? Ja sabeu que no vull dir això...

La botiga es diu 5 titius i estem al c/Serra i Ginesta, 12 d'Olot, més o menys entre la plaça Major i la Teisa.
Fins aviat

He esferificat!

2008-08-20T14:01:00.000+03:00

Ja ho veieu.

Aquests són els meus primers esfèrics: Gazpatxo de síndria amb formatge feta.

Bé, els primers esfèrics se m'han trencat però quan li agafes el truqui són molt fàcils de fer.

Rap a la planxa amb Orzotto de pèsols a la llima

2008-08-12T15:59:00.000+03:00

Revisant un dels molts llibres de cuina que vaig acumulant, he trobat una recepta molt curiosa: l'0rzotto.

Pel que he vist per internet, és un tipus d'elaboració típica del nord d'Itàlia.

Ordi cuinat igual que un rissotto. I jo que pensava que l'ordi era només per al bestiar i per fer cervesa...

Triga més en cuinar-se que l'arròs però no has d'estar tant pendent i a més a més diuen que pots deixar-lo preparat perquè no s'enganxa un cop fet. Jo això no ho sé perquè no n'hem deixat gens.

A mi m'ha agradat molt però en canvi l'Ivan diu que tenia gust de colònia!! Serà per la llima...

De totes maneres, ho tornaré a provar un altre dia però amb xampinyons, a veure si li fa més peça.

Una altra cosa, amb poca quantitat n'hi ha prou. Atipa moltíssim.

Ingredients (per 2 persones)

Rap (2 o 3 talls per cap depenent de la gana de cadascú)

70 gr ordi

100 gr pèsols congelats

Brou vegetal

1 ceba petita

1 copeta de vi blanc

2 cullerades parmesà

Oli d'oliva

Sal, pebre

Ratlladura i suc de llima

Recepta

Preparar l'orzotto igual que un rissotto. Ofegar la ceba en una cassola amb una cullerada d'oli d'oliva. Quan estigui cuita i una mica rossa, afegir l'ordi i coure un parell de minuts.

Salpebrar. Afegir el vi blanc i deixar reduïr.

Afegir una cullerada del brou calent i anar incorporant la resta a mesura que es va xuclant.

Quan sigui gairebé cuit, afegir la meitat dels pèsols.

Escaldar l'altra meitat dels pèsols amb una mica de brou (prou per cobrir-los) i triturar-ho tot junt.

A banda, coure a la planxa les rodanxes de rap (marinades abans amb una mica de suc de llima, sal i pebre blanc) i mantenir en calent.

Just abans de servir, afegir el puré de pèsols el parmesà i una mica de ratlladura de llima.

Muntar el plat amb l'orzotto a la base, els talls de rap i una rodanxeta de llima. Espolvorejar amb una ratlladura de llima.

Estrena

2008-08-12T00:58:00.000+03:00

Hem començat una nova vida a Olot, amb un nou pis i com no una nova cuina! Gran, lluminosa i super ben equipada. Vaja, que no surto de casa.

Per celebrar-ho vam fer un soparet d'inaguració amb la colla.

Us penjo un parell de receptes: Les croquetes que van agradar a la Tània i el "Gazpatxo" que va agradar a la Mariona. Totes dues receptes surten del llibre de la Carme Ruscalleda Cuinar per ser feliç. Són molt ràpides i fàcils de fer.

Vellut de tomàquet

2008-08-12T00:57:00.000+03:00

Ingredients

1 Qg tomàquet madur
1 gra d'all petit
1 ceba petita
1/2 pebrot verd
300 ml oli d'oliva extra verge
20 ml vinagre de Mòdena
10 ml vinagre de Xerès
2 molles de pa
1 cullerada de mostassa de gra antiga
Sal i pebre

Elaboració

Rentar el tomàquet i el pebrot i pelar la ceba i l'all. Fer-ho tot a trossos.
Triturar-ho junt amb l'oli, els vinagres, la molla remullada, la sal i el pebre.
Colar pel xinès i guardar a la nevera.

Croquetes de pollastre rostit

2008-08-12T00:56:00.000+03:00

Ingredients

400 gr de carn de pollastre rostit
1 ceba
500 ml llet
3 ous (rovells i clares separats)
100 gr farina
50 gr Maizena
Sal, pebre blanc, nou moscada
Oli d'oliva extra verge
Pa ratllat

Elaboració

Sofregir a foc lent la ceba tallada molt fina fins que quedi rossa. Afegir la carn de pollastre tallada a trossets i donar-li un tomb.
A part, en un bol mesclar bé la llet, la farina, la Maizena i els tres rovells. Salpebrar i afegir un xic de nou moscada.
Tirar-ho al sofregit ceba-carn i, a mig foc, seguir remenant fins que la barreja es converteixi en una pasta fina i brillant que es desenganxi de les parets de la cassola.
Abocar la pasta de les croquetes en un bol i esperar a que es refredi.
Formar les croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb el pa ratllat.
Fregir-les amb l'oli d'oliva.

Coulant de xoco amb maduixetes del bosc

2008-02-23T01:13:00.000+02:00

Aquesta va per tots els adictes a la xocolata.

La recepta és d'en Gaig i la vaig treure del Cuines de TV3.

És simplement perfecta, molt fàcil de fer i agrada a tothom. En aquesta foto podeu comprovar que no vaig tenir paciència i el vaig treure abans d'hora. Va quedar un pel massa líquid però boníssim igualment.

Ingredients

12 ous

400 g sucre

390 g mantega

380 g cobertura de xocolata (mínim 70% cacau)

180 g farina

Elaboració

Defer la mantega i la xocolata al bany maria.

Barrejar els ous amb el sucre, i la farina tamitzada perquè no es facin grumolls. Afegir-ho a la xocolata i mantega, i barrejar-ho bé i poc a poc.

Deixar-ho refredar a la nevera i posar-ho en una màniga pastissera. Ompliu els motllos fins una mica més de la meitat. Jo utilitzo els d'alumini per madalenes grosses i no em cal untar-los amb mantega i enfarinar-los. Surten molt fàcilment. (En aquest punt, podeu congelar els coulants i posar-los directament al forn quan teniu ganes d'un capritx)

Poseu els motllos al forn a 200 graus i deixeu-los coure uns 6 minuts.

Per mi els dos trucs fonamentals és que els coulants estan cuits quan la part de dalt s'ha tancat completament (és el pas que em vaig saltar aquesta vegada i els vaig treure que encara veia el líquid).

I el segon truc és que un cop trets del forn, s'ha d'esperar un minutet per desenmotllar-los. És molt dur haver d'aguantar amb la bona oloreta que fan però és la manera perquè no es trenquin.

Acabat

Serviu acompanyat de maduixetes del bosc, gelat de vainilla, iogurt amb pebre, taronja confitada...

Estic farta de treballar

2008-01-27T12:51:00.000+02:00

No tindria ningú de vosaltres un atac de generositat que em permetés viure de renta la resta de la meva vida??
Estic fins a ..... d'aquests horaris. Ara mateix encara estic a la feina. Pensareu que si estic escrivint això és que no treballo gaire però és que ja fa força estona que hauria de ser a casa. Ara estic esperant que les últimes taules acabin els seus gintònics per poder cobrar, tancar caixa i marxar per potes.
Tinc el blog completament mort, ja ho sé, però no tinc gaire temps i fins fa poc no tenia internet a casa.
Ei, però segueixo llegint els vostres.
A veure si m'ho puc montar per venir al sopar de blocaires.
Petons a tothom.

No tot són queixes (1)

2007-10-30T19:09:00.000+02:00

El que sí que m'ha agradat relacionat amb la gastronomia londinenca:

Les parades del mercat de Borough.
Les botigues de formatge de la cadena Neal's Yard Dairy.

La gran varietat de cervesa local i extrangera, de tots els gustos i colors. I els pubs, que són una passada.

La botiga delicatessen de productes britànics A.Gold.

Michelins estrellats

2007-10-30T18:10:00.000+02:00

Fa uns 10 dies vam dinar al restaurant Arbutus del centre de Londres, galardonat fa poc amb una estrella michelin. Segons el nostre parer, no es mereix aquesta distinció en absolut, està molt per sota del nivell que se suposa que hauria de tenir.

Per començar, les taules estan juntes fins al punt de tocar-te colze a colze amb el veí (ideal si vols fer amics o necessites una mica de roce...), taules petites, copes gruixudes i coberts de fireta. Tot això no ens haguès molestat si el menjar haguès estat suficientment bo però no, l'Ivan i jo no ens ho podíem ni creure. Quins criteris segueixen els que puntuen en aquestes guies? Hi ha centenars de restaurants molt millors a casa nostra, tant en qualitat del menjar com del servei. I sense estrelles!

No ens van portar res d'aperitiu, nomès un xic de pa servit amb molt males maneres i una mica de mantega salada. El vi no estava tant i tant malament però vam al·lucinar perquè no tenia ni tan sols tap de suro, era de ROSCA!
L'amanida tot i que de mal mirar, insípida i escassa va ser inspiradora. Portava canonges, carn de galta de porc i vinagreta de mostassa, a casa la farem millor i més maca, segur.
El meu peix, un tal Cornish Pollock, me'l van portar molt eixut i acompanyat per una salsa de bolets, una mica de nap bullit i canonges per sobre. No sona tant malament però estava molt mal presentat i molt pobre de gust.
L'Ivan va menjar la cuixa de conill amb salsa (no sabem de què però era negra), rodelles de pastanaga bullides, puré de patata i, com no, canonges per decorar. Jo no ho vaig tastar però l'Ivan diu que no era gens bo, que el que fem a casa acompanyat simplement amb una mica d'allioli és mil vegades més saborós.
La millor part de l'àpat van ser les postres (tot i que super senzilles). L'Ivan va menjar una illa flotant (merenga) amb praliné rosa. I jo un tall de formatge Morbier amb confitura de tomàquet, molt bo.
Ens vam atrevir a demanar un cafè i tot i que no era molt bo, és el millor que hem begut en un mes. Res de petis (snif snif ni una miqueta de xocolata).

Primer vam pensar que l'àpat havia estat tan cutre perquè havíem demanat el menú però vam fer una ullada al voltant i els plats de carta que servien feien la mateixa fila que els que havíem menjat nosaltres i el 90% també portava canonges, devien estar d'oferta.

Un punt positiu és que per estar al centre de Londres no és car però en definitiva, no el recomanem en absolut. La propera vegada que vinguem a Londres (i desprès d'estalviar molt) encarregarem amb antelació, portarem una americana per l'Ivan i menjarem en algun dels restaurants del sonat del Gordon Ramsay o al Fat Duck. Suposo que aquests sí que tenen les estrelles ben posades, tot i que ja no sé què creure.

English Breakfast

2007-10-29T21:21:00.000+02:00

No comments.

Sunday Roast

2007-10-26T15:38:00.001+03:00

A la fi vam tastar el típic dinar de diumenge. El sunday roast ha d'estar format per carn cuita durant unes 2 hores (bou, porc, xai o pollastre), com a mínim dues verdures diferents, patates, salsa i el Yorkshire pudding. El plat no hauria d'estar tan malament però en el nostre cas vam trobar la carn seca, les verdures massa cuites i força insípides i la salsa amb massa gust de sobre. No ho sé, potser no vam triar el millor pub però era tard i teníem gana... Les presses no són bones. Lo millor de l'àpat el Yorkshire pudding, semblant a una massa de crep en forma de madalena foradada, les pintes de la casa i el preu final, no gens car per lo tip i contentet que surts del pub. Encara no hem pogut, ni crec que poguem, menjar-nos cap postre ja que sempre acabem massa tips.

He estat investigant per la blogosfera i he trobat un post sobre el Sunday Roast autèntic. Fa una mica més de bona pinta que el que ens vam menjar nosaltres. Els mateixos autors van convocar un event online anomenat Fish and Quips per demostrar al món que el menjar anglès no és una merderada. Què voleu que us digui, per moltes raons que em donin, no m'acaben de convèncer. Un tant per cent elevadíssim dels anglesos és obès però dels immensos i cada dia veiem pel carrer com es fan un fart de menjar coses greixoses servides en els milers d'establiments fast-food d'aquesta ciutat. Potser hi ha un sector de la població més preocupat per aquests temes però en general... fa una mica de pena. Malhauradament no he pogut tastar els millors restaurants de la zona (alguns d'ells dels millors del món) degut a la manca de calers però igualment crec que uns quants restaurants no són significatius dins la cultura gastronòmica d'un país sencer.

No m'enrollo més
Fins aviat

British Delicatessen

2007-10-25T16:13:00.000+03:00

Aquest és un postre típic de pub, tot i que suposo (no sé si és molt suposar) que el fan artesanalment i no utilitzen aquest de Heinz.

No sé si m'atreviria a obrir la llauna...

Fish and chips i altres menges de pub

2007-10-21T13:47:00.000+03:00

Aprofito que l'Ivan i en Ritxi dormen abraçadets per actualitzar el blog, no sigui cas que en TetA em digui alguna cosa...

Potser haguès estat més autèntic menjar-nos el Fish and Chips d'un d'aquests establiments de menjar ràpid que abunden per aquí però vam decidir tastar-lo en un pub ben asseguts i amb una bona pinta per fer-ho baixar tot.

Com era d'esperar, no ens va entusiasmar gaire. El peix, en aquest cas bacallà, estava completament insípid, l'arrebossat molt i molt greixós, els pèsols un xic crus i sosos i les patates... com les de tot arreu, toves tirant a xiclet. No entenc perquè ho fan tan malament, podria ser molt més bo si acuressin les coccions i aixuguessin el greix amb una mica de paper de cuina però els deu agradar molt això dels gotarrons d'oli regalimant per la cara.

Un altre plat exquisit que hem tastat en una de les nostres excursions al pub són les Bangers and Mash (salsitxes amb puré de patates). Entre una varietat de 10 o 12, vam triar les salsitxes de porc amb Guiness però una altra vegada nuestro gozo en un pozo. Les salsitxes semblaven bullides, el puré era puré sense més i la salsa que ho acompanyava era molt líquida, sense consistència ni gust de carn ni res. I per suposat no tenia ni una mica de gust de Guiness.

Potser el millor que hem menjat en un pub ha estat una hamburguesa amb patates i amanida (com podeu deduïr estem seguint una dieta molt i molt sana). L'hamburguesa era enorme i tenia de tot, xampinyons, beicon, ou i fins i tot aros de ceba, les patates estaven ben fregides i l'amanida tenia una vinagreta de mostassa que tampoc estava malament (podria ser pitjor). Si ho arribem a saber, en demanem una per tots dos perquè les racions són molt exagerades. Vam estar tot el dia ben tips i amb dificultats per caminar.

Encara ens queden per tastar moltes coses com el sunday roast, el typical english breakfast o un postre que té un nom ben extrany, l'spotted dick... però tot arribarà. Pels que no puguin esperar als posts, aquí teniu un link que explica amb tot detall els plats típics de Gran Bretanya.

Fins aviat

il dolce far niente

2007-10-08T22:18:00.001+03:00

Ostres com passa el temps! No me n'havia adonat i ja fa 5 mesos que vam tornar del viatge. Massa temps tancats, ja era hora de sortir una mica que jo ja estava a punt d'un atac d'estrès i el blog cobert per teranyines. No és que no hagi fet res de res a part de treballar però és que realment he treballat molt (que suposo que ja em tocava) i no tenia gaire esma per posar-me a escriure.

Ara estem a Londres recarregant piles durant un meset i fent un curs d'angles pagat pel MEC (osti que en són de trempats quan volen!). Hem agafat una habitació en un pis compartit i ala, a passar els dies passejant, llegint, menjant, bevent, cuinant i escoltant música. No està gens malament.

Ja que estic aquí, m'agradaria aprendre algo sobre la gastronomia anglesa però de veritat, a part del fish and chips, l'english breakfast, les jacket potatos, els pies i els roast... no sé pas què més hi deu haver. Sé que tenen moltíssims restaurants bons (i cars!) però gairebé tots de cuines estrangeres. Lo typical british s'acaba aquí?? Necessito pistes. Ja ho aniré trobant.

De moment, he alucinat amb la nova tendència anglesa de comprar menjar local, biològic i de temporada. Es veu que gràcies a alguns cuiners mediàtics, s'ha posat de moda lo de menjar bé i ja ho veus, tots els supemercats venent organic a dojo. Quan ho veurem això a casa?

L'atre dia vaig anar a visitar el mercat de Borough ja que queda molt prop de casa i quina passada! també tot el mercat estava ple de productes biològics, unes quantes botigues delicatessen, i una botiga on venien (ATENCIÓ) oli DAURO, mel ALEMANY, vi D.O.MONTSANT i formatge GARROTXA. Si senyor! De Nova York a Londres fent país.

A veure si ara que tinc temps escric de tant en tant alguna coseta... petons a tots!

El Crispeta, les crispetes i la xíndria.

2007-07-26T11:50:00.000+03:00

Vaja, fa molts de dies que no us dic res de res. La veritat és que estic molt enfeinada. He rellegit l'últim post que vaig esciure i... què voleu que us digui!, sí que tenia ganes de tornar a treballar, a la rutina, a ser una mica útil... però JA EN TINC PROU!! Quan ja portavem mig any voltant pel món em vaig començar a sentir culpable de vagueria però què bé que estavem... Tornaria a marxar ara mateix. On aniria? Això ja en parlaré més endavant, però ja em ronden pel cap unes quantes idees. Ara hauré de seguir treballant fins que el meu cos peti . Sort que m'agrada la feina perquè si no seria força dificil de suportar més que res pels horaris, hi ha dies que arribo a casa a les 5 de la matinada i pel matí no sóc ningú per posar-me a navegar per internet. Avui m'hi puc dedicar perquè ahir vaig arribar relativament aviat a casa i a més a més avui començo més tard perquè avui no em toca restaurant sinò Caproig. Lo de la feina a Caproig és gairebé privilegiat. Privilegiat per l'entorn espectacular dins els jardins, vora el mar i amb uns músics de fons ectaculars. I gairebé per les moltes hores de feina i l'hora d'autocar d'anada i tornada.

Em queden unes horetes per començar així que aprofitaré per anar al mercat, comprar coses bones i menjar soleta però a gust (últimament només menjo ranxo).

Abans de deixar-vos us presento al nostre nou company de pis. És en Crispeta, un gat blanc molt entremeliat d'un parell i mig de mesos (suposadament). També us deixo una foto del que ara s'ha convertit en la meva manera de recordar el paradís. Un còctel de xíndria fresca amb vodka i unes crispetes acabades de fer (la nostra major afició durant la nostra vida a la costa Índia). Us asseguro que aquest còctel és epectacular i molt i molt refrescant. Perfecte per aquests dies de tanta calor.

Petits desastres

2007-06-04T14:45:00.000+03:00

Estic mooooooooooooolt deprimida. No puc cuinar, no tinc temps. A més a més, encara que volgués, no reconec la cuina com a pròpia. Està plena de trastos i menjar dels inquilinos que hem tingut aquests mesos. Així no es pot. Per colmo, els estris que sí que són meus han passat d'estar nous i impecables a ser una massa de greix incrustat, no ho puc suportar... em bull la sang cada vegada que miro les meves pobres paelles o la sandwitxera. Però bé, com diu l'Ivan, suposo que és el preu que hem hagut de pagar per tenir el pis llogat tots aquests mesos. No m'atreveixo a mirar dins el forn...

Quan vam arribar, a primera vista el pis semblava en perfectes condicions, pensava que eren els millors inquilinos que havia tingut mai. Què equivocada estava! Com sempre, les frases fetes tenen raó: No es oro todo lo que reluce i el hábito no viste al monje.

Com vaig dir en el post anterior, tinc unes ganes boges de tornar a la normalitat i tenir una mica de rutina. Al menys ja he començat a treballar. Em fa força il·lusió. Veig que aprendré moltes cosetes de vi, de te i de gastronomia en general. De moment no he fet cap de les cagades que temia, ara! d'arratrassades ja n'he fet, ja. La primera va ser agafar el bus al revès i anar fins a Aiguaviva en comptes de Taialà. Sort que sóc previsora i vaig marxar amb molt de temps de marge. Vaig arribar a temps i això que en comptes de 15 minuts que seria el trajecte normal em vaig passar més d'una hora al bus. Això sí, ara ja sé on estan TOTES les parades d'aquesta línia i així ja no em puc perdre...

La segona arratrassada tampoc va estar malament. Jo de moment no tinc rang al restaurant i vaig donant un cop de mà a tothom mentre em vaig aprenent totes les coses de la carta, que no són poques. Doncs bé, a un client se li va ocòrrer preguntar-me a mi que què era la pularda i jo vaig i li solto que és un pajarito. Vaya güevos que tinc! Els nervis que traïcionen... Es veu que la pularda (abans anomenada polla) és una gallina petita que encara no ha post ous, castrada de manera artesanal (!!) i engreixada a lo bèstia per al consum condemnant-la a una immobilitat absoluta en un lloc fosc. La pájara sóc jo em sembla.

Vida normal

2007-05-31T09:22:00.000+03:00

Desprès de 7 mesos viatjant i un mes d'ocupa a casa dels sogres i els pares, a la fi!! A LA FI!!! el divendres tornem a casa nostra, a Girona. Tinc moltes ganes de recuperar la meva vida, de tirar endavant i sí, també de començar a treballar. A tothom a qui li ho dic es posa les mans al cap. Però què estas dient? Treballar? Doncs a mi m'agrada, m'ho passo bé i aprenc molt.

A més a més, desprès de tant de temps sense cardar res (bueno res... menjar, veure, viatjar, dormir... je je je) et comences a sentir inútil... un paràsit total.

Divendres de bon matí agafaré la Teisa cap a casona i a les 12 a la nova feina. Espero no deixar-me la roba a casa, no trencar copes, no tirar el cafè sobre cap client, que les sabates noves no em facin mal als peus... aquestes coses que passen els primers dies de feina.

M'esperen uns quants dies de nervis, de mudances i de pocs festius. Estem ben escurats i hauré fer molts i molts d'extres. Em sembla que no ens veurem en una bona temporadeta a no ser que em vingueu a veure al restaurant. També podríeu venir a algun dels concerts del Festival de Caproig. Aquest any també tindré el plaer de treballar-hi. L'entorn és preciós i la banda sonora, espectacular. Si us ho podeu permetre, us ho recomano.

Doncs, com passaré tot l'estiu currant, aquest últim mes l'he passat fent visites a familiars, amics i antics companys d'escola. L'últim cap de setmana vam veure un amic que tornava cap a Mèxic, un altre de Costa Rica i als meus pares, que ens van fer una paelleta de les bones bones.

El diumenge però, ens vam quedar solets així que mentre l'Ivan dormia la mona jo em vaig posar el davantal i vaig preparar un dinaret de diumenge com feia moooolt de temps que no podia fer.

De primer una amanideta d'aprofitament: Mitja bossa d'enciams variats, unes gambetes, un alvocat petit madur, vinagreta d'avellanes (aixafades a grosso modo) i unes escates de formatge sec que no tinc ni idea de com es diu però que està boníssim (sé que és artesà i que li van portar a man germana de Granada), es podria substituïr per parmesà.
L'amanida és senzillíssima i molt bona i creiem que sense les gambes estaria bé igualment.

De segon llenguado a la meunière amb escamarlans: Doncs això, el llenguado en filets passat per llet i farina, fregit, assecat en paper de cuina i reservat; en una paella desfer un xic de mantega, afegir una mica de suc de llimona, sal, pebre, aigua (millor seria posar-hi brou) i molt de julivert fresc picat, trencar el bull, lligar i salsejar el peix. Acompanyar amb patates al vapor i un parell d'escamarlans.

Beijing, Hong Kong i l'autèntic menjar xinès

2007-05-11T00:35:00.000+03:00

Tothom m'ho pregunta i no, no hem menjat ni gat, ni gos, ni serp. Dels dos primers no n'hem vist i el tercer el vam veure enfilat per coure a la brasa. La podríem haver tastat però la veritat és que aquell dia no estavem especialment inclinats a fer experiments i vam passar.
De coses extranyes per menjar n'hi ha a patades com el cogombre de mar o bitxos de totes les mides, nosaltres només ens vam atrevir a menjar els ous de cent anys i potser millor no haver-ho fet. Tot i ser considerat una delicatessen, això no és per nosaltres. Ho vam trobar dolentíssim, més aviat fastigós. No estem acostumats ni a aquestes textures ni a aquests sabors dels xinesos.
Aquest últim mes a la Xina ja estavem molt cansats de viatjar i vam passar moltes estones a "casa", així que jo tenia bastant de temps per anar a comprar a les botigues locals i cuinar a l'alberg. Hem aprofitat per menjar molta verdura ja que el nostre cos ens ho demanava a crits i la veritat és que estava bastant bona, en especial un bròquil molt gustós i unes pastanagues més aviat vermelles molt i molt dolces.

El dia que no teníem temps per cuinar anavem a menjar fora o compravem una sopa express com fa la majoria dels xinesos varies vegades al dia. A tot arreu trobes aigua calenta a 90 graus, fins i tot als vagons dels trens, així que és molt fàcil poder tenir llesta una sopeta d'aquestes en un moment. Algunes d'elles fins i tot no eren picant i estaven bastant bones (i això que jo sóc anti-sopes de sobre).

Em sap molt de greu però per culpa d'arribar tard un dia al restaurant i després anar-ho deixant per més endavant, al final se'ns va fer tard i no vam poder tastar l'autèntic Ànec Pequín, que segons m'han comentat és el plat més bo de la Xina. Ara, vam tastar un Ànec Pekín de bossa per anar al microones... sense comentaris.

Vam menjar rotllets de primavera un parell de vegades. La primera vegada va ser en una paradeta d'un carreró de Beijing, era de més d'un pam de llarg i ampla com un puny. Estava bona, era de verdures i no estava gens greixosa. Ens van agradar molt més els que vam tastar al restaurant cantonès de moda de Hong Kong, molt més petits, cruixents i farcits amb verdures i carn. Una delícia. De fet, tot el que vam tastar en aquest restaurant va estar molt bé, el millor que vam tastar a la Xina. Vam menjar-hi grans clàssics com els Dim Sum i l'ànec cruixent (diferent al Pekín), i tots dos, com ja he dit, van resultar molt bons.

Un altre dia, vam decidir visitar un restaurant amagat de Hong Kong. Amagat perquè ens va costar molt de trobar i perquè es troba a la sisena planta d'un edifici petit al centre de Hong Kong. Es diu Yellow Door, hi vam anar al migdia i ens vam cruspir un menú de negocis que ens va costar 20 euros entre tots dos. Molt car per lo que acostumes a pagar però valia la pena. A l'Ivan li va semblar tot massa picant, es tractava de la cuina del Sichuan, però a part del picant jo vaig trobar tots els plats molt delicats i gustosos.

L'última nit a Beijing vam anar a sopar amb en Ritxi i en Soldi i vam anar a un restaurant musulmà-xinès. El més notable del sopar van ser unes costelles d'ovella super meloses. Vam haver de repetir. Per acompanyar el menjar i per curiositat, vam decidir tastar el vi Gran Muralla i com ens suposavem, estava a un nivell inferior a un Vinya del Fadrí. Molt millor van estar els cóctels a un euro que el van seguir.

A part d'aquestes bones experiències que vam tenir, la resta d'àpats que vam fer fora de casa (molt pocs) no van estar gaire bé. Massa salsa i massa greix, com podeu veure a la foto. I per colmo la cervesa, tot i que molt barata (0,2€), sempre calenta.

Bé, per fi he acabat els posts del viatge. A partir d'ara penjaré receptes i més receptes...

El meu primer vi

2007-05-08T22:01:00.000+03:00

(Ja sé que les fotos són una merda però no sóc fotògrafa)

Vale, vale... Ja sé que no és el MEU primer vi però és que em fa tanta il·lusió! Sigui bo o no (encara no l'he tastat), pensar que aquests vins han tingut una petita contribució per part meva... no sé, què voleu que us digui... m'agrada molt. Em va encantar anar a veremar tot i el cansament que això suposa: punxar-me amb les branques, embrutar-me de terra i de most, torrar-me sota el sol... Tot plegat em sembla romàntic i idíl·lic. Suposo que els temporers no deuen pensar el mateix.
Els vinatxus aquests surten de les vinyes de l'Ignasi, el meu professor de sala de l'escola d'hostaleria. Sempre l'estavem emprenyant dient-li que volíem anar a les seves terretes per veure les vinyes i fer un pícnic amb els de classe. No es va atrevir a anar-hi amb tots plegats però quan va ser hora de fer la verema ens va preguntar al Jofre i a mi si el volíem ajudar, i com que natros ens apuntaríem fins a un bombardeig, vam dir que sí.
Aquesta nit tastarem el blanc i més endavant li tocarà al negre i en penjaré la foto. Ja us en diré el què.
Suposo que aquest any també hi aniré, a veure si n'aprenc una miqueta.

Osaka: Boles de pop

2007-05-05T04:26:00.000+03:00

Aquí teniu un parell de fotos del takoyaki, les boles de pop.
En Guillem i la Marta ens havien comentat que eren molt dolentes però natros vam trobar que estaven bastant bones. Potser vam tenir sort.

És bàsicament una massa de farina amb trossos de pop, jingebre, alga i el que li vulguis afegir. Jo més que de les boles, em vaig enamorar de la planxa amb la que les fan així que me'n vaig comprar una tot i que encara no sé què en faré. Ja veurem...

Nara a la planxa

2007-05-05T04:25:00.000+03:00

Va passant el temps i no acabo els blogs del viatge. Em posaré les piles i us penjaré els últims blogs bastant de cop perquè ja tinc ganes de començar a penjar receptes. N'escriuré de catalanes i també unes quantes del trosset de món que hem conegut, que no és petit.

Com diu el títol, a Nara vam menjar a la planxa que en japonès es diu teppanyaki. La planxa és força grossa i forma part de la taula, així que pots anar cuinant al teu ritme i és perfecte per anar en colla. Vam demanar una mica de carn, verdures i unes vieires i tot era de primeríssima qualitat. La carn, per exemple, tenia betes de greix fent un dibuix com de marbre. Podríem comparar-la al jabugo. Suposem que la carn que ens van servir era imitació de la Kobe però estava boníssima. Es veu que a les vedelles aquestes de Kobe els fan massatges contínuament per a què se'ls reparteixi el greix i que els posen música clàssica per a què es relaxin... Quines coses.

Aquestes vieires eren espectacularment bones i grosses i pel mòdic preu de 5 euros totes 6. Aquí no sé pas què et cobrarien però sé que seria una barbaritat.
Per veure jo vaig veure una mica de cervesa Asahi i l'Ivan com estava costipat, va demanar sake calent. No està gens malament i a més a més és més econòmic però tot i això jo el prefereixo fred.

Això d'aquí baix són uns snacks que venien pel carrer. No tinc ni idea de com es diuen i vindrien a ser com el coc però una mica sec. Són entre salat i dolç i porten mel, sèsam, herbes...

Kyoto: Tempura i maduixes.

2007-04-18T23:22:00.000+03:00

Us asseguro que aquest és el restaurant amb la cuina més bruta que hem trobat des de la Índia. Estant al Japó, sorprèn veure algo tant brut. Tot i això, ens venia de gust menjar tempura i vam entrar a fer-ne un menú sencer.

Tot estava bastant bo i fresc com sempre però no vam quedar del tot satisfets perquè vam notar alguna maranya extranya per part dels cambrers. Vam haver de reclamar la sopa i l'arròs, que per ells és com el pa, un puding (tal com ens havíen dit el Guillem i la Marta, bastant dolent) i el postre de l'Ivan. Aquest últim va ser una cosa que no esperàvem. Van portar un gelat en tempura. Suposo que abans d'arrebossar-lo i fregir-lo devia estar molt i molt congelat perquè no regalimava ni una mica. Sorprenent però bo.

Al cap d'un parell de dies vam anar a visitar un altre mercat. Bé, en realitat no era un mercat sinò un carrer ple de botigues d'alimentació, la majoria molt pijes i maques. Molta varietat de peix, botigues amb més de vint tipus d'arròs, i fruita a preus increïbles. S'atreveixen a cobrar les 12 maduixes a 12000 yens i els melons de cantaloup a 10000!

Vam estar-hi una estoneta voltant i amagant-nos de la pluja. L'Ivan no es cansarà de dir-ho i té raó, els japonesos són molt putes, se les pensen totes. És incòmode comprar sota la pluja? Doncs cobrim tots els carrers comercials. No es broma, n´hem trobat a totes les ciutats que hem vist. Us imagineu portal de l'Àngel cobert? Doncs això.

Entre aquests dos dies vam visitar Nara però ho penjaré al proper post.

Hiroshima 2: Fast food japonès

2007-04-17T13:04:00.000+03:00

Al Japó no només hem estat tastant menjars delicats i elegants, també hem tingut temps per assaborir alguns plats més senzills i molt i molt econòmics. Per això i perquè son ràpids de fer i menjar podríem englobar-los com a fast-food japonès. També n´hi ha de McD i coses per l'estil però amb les seves peculiaritats (com galeta d'arròs en comptes de pa).
La sopa de la primera foto la vam menjar al local més eficient que he vist en tota la meva vida. Mires les fotos, tries, apretes el botó corresponent, pagues i dónes el tiquet a un cambrer molt simpàtic que et porta el menjar en menys de tres minuts. Bo i calent, perfecte pel dia de pluja que vam tenir.
Aquesta foto és d'un bar d'okonomiyaki, la pizza japonesa (de pizza res de res), un plat a base de noddles, ou, col, porc, soja i una massa com de crep salada. Hi ha moltíssimes varietats, s´hi pot afegir el que es vulgui. Com podeu veure a la foto, el cambrer t´ho prepara a la vista i ho fa en un tres i no res.
Aquesta és la carta d'un petit bar restaurant del mig d´Hiroshima. Amb cap senyal, ni foto, ni res comprensible per a nosaltres al nostre voltant, vam haver de triar assenyalant la foto borrosa d'una fotocopia de pagina web que ens havien facilitat a l´hotel. No sabíem què estàvem demanant i al final va resultar ser Spaguetti Carbonara. Quina bona arratrassada i desilusió!

Hiroshima 1: Fugu, el peix globus

2007-04-17T04:00:00.000+03:00

A Hiroshima ens vam retrovar amb el Guillem i la Marta i vam anar a sopar. Vam fer un àpat sencer (el postre no) a base de Fugu, el peix globus, aquell tant famós per tenir molt de verí al seu interior.
La foto no es veu molt bé però realment sembla un peix inofensiu. Tot i això, cada any mata gent tant per negligència del cuiner com per sucidi.
Ens va costar una mica trobar el restaurant ja que només teníem una fotocòpia amb un petit mapa i el seu nom japonès. És difícil anar-ho comparant amb el munt de cartells que hi ha per tot arreu. A la fi el vam trobar al segon pis d'un edifici i després d'assegurar-nos que era el que buscàvem i que menjaríem el peix verinós, vam entrar cap dins i vam seure en un reservat amb la taula baixa.
Vam decidir fer dos menus a compartir entre els quatre, un amb sopa i l'altre amb graella, que posen al mig de la taula. A part d'aquests plats principals de fugu fresquíssim, també vam tastar-lo arrebossat, en sashimi i en sushi. Quan vam acabar, van agafar totes les sobres, les van posar a la olla, hi van afegir arròs i no sé què més i ens ho vam menjar com a primer postre. Una mica extrany però no era pas dolent. L'últim postre va ser gelat de tè verd i d'"habichuela".
Com és desperar, vam acompanyar tot l'àpat amb sake, uns més que altres, a mi després del dia del karaoke ja no m'entrava.
Em vaig sentir una mica decepcionada primer de tot perquè no era cap delicatessen ni molt menys i a més a més no vam tenir ni una mica d'intoxicació per poder explicar. Ni tan sols vam notar el pessigolleig que asseguren que tens als llavis quan en menges. Tot plegat un mite però va estar bé com a expèriencia.

Per problemes de censura xinesa no hem pogut penjar un videu bastant gore sobre la frescura del peix. Us informarem quan estigui disponible.

Tokyo 2: Mercat, sushi i sashimi.

2007-04-06T03:18:00.000+03:00

El dia següent de sortir amb el Guillem i la Marta ens el vam passar de ressaca. Sí, ja ho sé! Quin dia més malaguanyat! Però no semblava que aquell sake ens hagues de fer tant de mal... Suposo que les cerveses del karaoke també van ajudar. Tenim excusa, era una oferta de beu tant com puguis i vam decidir aprofitar-la.

És igual, vam fer el vago, vam sopar una pasta de sobre dolentíssima i vam anar a dormir. Abans vam intentar sortir una mica de casa però feia un fred horrible.

A l'haver anat a dormir aviat, al dia següent ens vam aixecar de bon dematí i vam anar a visitar el Tsukiji fish market. Ostres, ens havien dit que era impresionant però no ens esperavem el que ens vam trobar. És un mercat enorme amb una activitat frenètica: cotxes i camions amunt i avall, persones a peu, en bici, en moto o en una mena de carro de tres rodes transportant peix per tot arreu.
I enmig de tot això alguns guiris (com nosaltres) alucinats i marejats tirant fotos a tort i a dret. Una cosa en la que em va fer fixar l'Ivan és que amb tot aquell peix i marisc que estava al nostre voltant, el mercat no tufejava ni una mica. És cert, l'únic que es podia notar és una olor de fresc, de mar i de glaç però no de peix.
Vam veure bèsties que no havíem vist en la nostra vida ni que sabíem que existien, vieires més grosses que el meu puny, moltes i moltes tonyines congelades que tallaven amb una serra elèctrica (videu), i milers de peixos vius o agonitzant entre les mans i el ganivet d'un hàbil peixater. L'Ivan n'ha fet unes quantes fotos una mica gores.

Després de tot l'espectacle vam anar a voltar una mica i a l'hora de dinar vam decidir menjar-nos el que havíem estat veient pel matí. Diuen que el millor lloc del món per menjar sushi és Tokyo y més concretament a prop del mercat de peix, així que ens vam entaular en un restaurant molt mono i vam demanar més sushi i sashimi del que poden menjar tres persones.

El peix i el marisc cru és força bo, sobretot el salmó, la tonyina o les gambes, però el calamar no és una cosa que recomani. Em va semblar desagradable i enganxós com un xiclet. Tampoc em va agradar gaire el sushi d'anguila, aquí ho consideren una delicatessen. Contra gustos no hi ha res escrit. P.D.: Versió molt heavy del sashimi. Quin fàstic! La mare que els va parir! Papa no t'ho miris que et sortirà una pansa.

MMMMMMMMMMmmmmmmmmmmmm JAPO

2007-04-03T14:18:00.000+03:00

Hem estat 11 dies al Japó i ens han passat massa ràpid. Hem visitat Tokyo, Hiroshima, Kyoto, Nara i Osaka i ens ha faltat temps en totes. Potser vam errar fent 5 ciutats en tants pocs dies però vam pensar que amb els trens bala no seria gaire problema i volíem aprofitar perquè el Japó no està tant a prop de casa i potser trigarem uns quants anys en poder tornar a venir. En tot cas, nosaltres ens ho hem passat molt bé i ens ha servit per canviar una mica d'alimentació. D'arròs i noddles n'hem tingut igualment però durant aquests dies vam poder afegir molt peix a la nostra dieta i la veritat és que s'agraeix. Els dolços però, son una mica extranys. Els de la foto són uns bunyols farcits de pasta de moniato i sèsam el primer i d' habichuela el segon.

No sé si a vosaltres el menjar japonès us agrada o no, a l'Ivan i a mi ens encanta. La majoria dels seus plats no tenen elaboracions llargues ni molt complicades, tampoc utilitzen gaires espècies ni salses. La seva és una cuina de producte i per tant, es de primeríssima qualitat. A més a més, i al contrari del que ens pensavem, no és gens car. Hi ha molts de tipus d'establiments i la majoria d'ells són molt assequibles.

El primer lloc en el que vam menjar va ser un restaurant de menú. Aquí ja vam tenir el primer problema de comunicació, l'Ivan va haver de sortir al carrer i assenyalar el plat que volíem a la cambrera ja que la carta nomes estava en japonès. Sort que gairebé tots els restaurants tenen l'aparador ple de rèpliques dels plats que serveixen. És una horterada però als guiris ens va de perles. Per 700 yens (735 peles) per cap ens vam menjar una sopa miso, un plat principal de carn i verdures acompanyat d'arròs blanc, uns pocs pickles (verdures adobades) i un postre a base de tofu. Tot acompanyat amb tè verd. Ens vam ben atipar i també vam descobrir els waters inteligents (???). Aquests japonesos estan ben llampats! Havíem sentit a parlar d'aquests WC pero veure'ls i experimentar-los es una altra cosa. Bastant diferents als dels indis.

Aquell dia vam sopar amb en Guillem i la Marta en un restaurant de Yakiniku (carn a la brasa). La Marta va intentar explicar al cambrer el que volíem amb el japonès que ha anat aprenent durant les setmanes que ha estat aquí treballant però al final van haver de portar al veí del costat per poder agafar-nos la comanda. Després de sopar vam anar a un petit restaurant a veure una mica de sake (que va acabar sent MOLT) i ens van servir Edamame (soja amb la beina), tofu arrebossat i unes faves grosses molt bones. Extranya combinacio per sortir de marxa, no? Suposo que ells deuen trobar exòtic la de birra-cacauets-xips-olives. Ves a saber.

Continuarà...

Abans de marxar, unes poques fotos més.

2007-03-18T19:14:00.000+02:00

A la fi ens vam atrevir amb el peix sec i no estava malament.

Vam poder gaudir-ne en un mercat de carrer a Mae Hong Son.

Aixó és un plat dolç que es diu arròs enganxós amb mango. Couen l'arròs amb llet de coco i sucre i el resultat és bastant bo. Molt millor que altres plats dolços amb blat de moro o mongetes.

Aquestes delícies es poden trobar per tot Tailàndia. Es veu que en un principi els menjaven els pagesos perquè aquests bitxos porten moltes proteïnes. Ara està de moda a les grans ciutats.

Jo volia tastar-ho però al final no vaig poder. L'Ivan en canvi se'n va fer un fart. Diu que els saltamartins estaven molt bons.

Mira que soc vaga...

2007-03-16T15:00:00.000+02:00

Avui he recordat que tinc un blog. Que no hagi escrit en tots aquest dies no es per falta d'inspiracio, falta de temps o que no tingui res per explicar. El que passa es que realment soc molt vaga i poc constant amb aquestes coses. Em fa mandra haver de corretgir tots els accents fent copiar-enganxar un cop acabat el post i es per aixo que sempre ho deixo per l'endema. Tenim l'ordinador portatil amb el teclat bo pero l'Ivan el necessita per escriure els guions i les poesies. Al final he decidit penjar els posts amb faltes i que mes tard, si tinc temps i ganes ja els corretgire.
Com haureu llegit a l'altre blog, hem estat voltant per Tailandia i tambe hem fet una petita excursio a Kuala Lumpur. El que mes hem menjat ha estat pollastre, arros i noddles pero tambe hem tingut temps per tastar peix, saltejats (bonissims), dolcos, amanides picants i fins i tots granota (a l'esquerra l'exemplar triat i a la dreta el mateix un cop cuinat).
L'Ignasi, profe de l'escola de Girona, diu que amb la granota fregida hi armonitza molt bé un borgonya blanc grand cru. Em sembla que jo em quedo amb el vi i que els altres es mengin la granota. Ens la van servir a trossets pero sencera!!! Entre una poteta i un tros de llom podies trobar-hi la mandibula... massa per mi. A l'Ivan en canvi li va agradar molt. Jo no tinc mania a les granotes pero prefereixo menjar-ne nomes les cuixes i arrebossades.

De peix basicament hem vist el Red Snapper, no se la traduccio. Es bastant bo i carnos. L'unic problema que te (estem massa ben acostumats) es que te'l serveixen enter amb escates, cap i espines i fa una mandra... Per aixo sempre acabem fent el troglodita rossegant cuixes de pollastre a la graella. Es mes facil i en venen a cada cantonada per preus ridiculs. Em sembla pero que avui farem bondat i anirem a menjar peix que sino com diu l'Ivan ens acabaran sortint pits (es veu que es algo hormonal). Es molt interessant anar a menjar a petits locals fora de les zones turistiques. Son molt mes economics, i de vegades hi trobes petites sorpreses inesperades com la que ens vam trobar a l'antro mes cutre de l'illa de Koh Phi Phi. Hi vam arribar guiats per l'olfacte de l'Ivan. A primera vista a mi no em semblava que aquells bistecs a la brasa fossin res excepcional pero vam tastar-los i vam flipar. Si que eren excepcionals! Vam preguntar el secret al cuiner pero no ens ho volia dir. Hi vam haver de tornar un altre dia per aconseguir la recepta d'una salsa sencillissima amb la que mulla la carn abans de cuinar-la. Em sembla que quan tornem a Girona ens en farem un fart. De vegades pero, em dona la impressio que alguns dels plats que tastem i que ens semblen tan bons, quan arribem a casa i els tornem a tastar ens passara com en el conte de la sopa d'all. A veure si abans de marxar cap al Japo penjo algun altre post...
Fins aviat

S'accepten peticions!!

2007-02-12T23:03:00.000+02:00

Aquí va la recepta del Biryani de verdures que em vas demanar, Carles.
Com tu dius, si està ben fet és molt bo, tot i que jo li afegiria algo de chicha com una miqueta de conill o de costelló (potser sóc massa carnívora). Bé, posats a demanar, canvio el Biryani per aquesta paelleta que va fer ma mare fa uns dies (Mama, quantes bèsties!!!).
Si algú més vol alguna recepta, com la dels pèsols de la Tània, faré el que pugui per incloure-la al blog el més ràpid possible, amb el permís de l'autor.

Biryani de verdures

2007-02-12T23:00:00.000+02:00

(He robat la foto per internet. Si al fotògraf li molesta, que m'ho digui i la retiraré immediatament)

Ingredients (per a 4 persones)

1 tassa d'arròs Basmati
1/2 culleradeta de safrà
1/4 tassa de llet
1 cullerada d'oli
1/2 culleradeta de llavors de comí
1/2 culleradeta de clau mòlt
2 cullerades de garam masala
1 patata grossa pelada i tallada en brunoise
1/2 tassa de coliflor tallada en floretes
1/2 tassa de pastanaga pelada i tallada en brunoise
1/2 tassa de mongeta verda tallada en brunoise
3 tasses d'aigua

Elaboració

Cobrir l'arròs Basmati amb aigua en un bol i deixar remullar durant 30 minuts. Escòrrer.
Barrejar la llet i el safrà i reservar.
Escalfar l'oli en una paella gran a foc fort.
Afegir el comí i el clau i fregir durant 1 minut.
Afegir les verdures picades i saltejar durant 4 o 5 minuts.
Afegir l'arròs i saltejar durant 1 minut.
Afegir l'aigua i el garam masala. Remoure.
Portar al bull i reduïr a mig foc. Tapar i deixar fer xup xup 20 minuts o fins que s'hagi absorvit tota l'aigua.
Amanir amb la llet amb safrà i servir.

Garam Masala

2007-02-12T22:58:00.000+02:00

Ingredients (1/4 de tassa)

1 cullerada de llavors de comí
1 cullerada de llavors de coriandre
2 culleradetes de pebre negre en gra
1,5 cullerada de cardamom en pols (o 12 llavors de cardamom)
8 claus
1/4 branca de canyella trossejada
1/2 culleradeta de nou moscada en pols

Elaboració

Posar totes les espècies menys la nou moscada en una paella a mig foc.
Cuinar fins que les espècies comencin a fumejar i facin molta olor (moure la paella constantment durant uns 5 minuts). Afegir-hi la nou moscada i remenar.
Treure del foc i deixar refredar.
Moldre molt fí les espècies (a mà o a màquina).
Guardar en un recipient hermètic.

Menjar sec a Chinatown (Bangkok)

2007-01-27T13:09:00.000+02:00

Chinatown!! És com un bazar d'aquells que tant han proliferat per Catalunya però amb el tamany d'un barri com Gràcia.
S'hi pot trobar qualsevol trasto, des de despertadors amb forma de porc fins a matamosques elèctrics amb forma de raqueta, i tot a uns preus bastant ridículs.

És un barri increïblement caòtic i alhora super endreçat per carrers: un de pel·lícules, un d'electrònica, un d'accessoris de cotxes, de sabates, de roba ... i els carrers d'aliments.
Aquests són els més curiosos de tots, els que més sorprenen, ja que hi ha una gran quantitat de coses que no sabies pas que es mengen o què són, simplement.

En serio, a mi em porten una d'aquestes esponges i no sabria pas què fer-ne. Això no ens ho van explicar a l'escola.

Ara veig que allò que es diu que els xinesos mengen de tot, potser és veritat. Bé, suposo que no es mengen els uns als altres, tot i que mai se sap (pollastre amb ametlles...).

El que més hi vam trobar, però, van ser muntanyes i muntanyes de calamars, gambes i altres aliments secs. Sí, nosaltres assequem els embotits, alguns bolets i , cada cop menys, el bacallà, però és que ells ho assequen tot. Es veu que d'aquests assecats en fan pols per condimentar alguns plats, però suposo que alguna cosa més en deuen fer.

Si tenen tantes gambes, per qué no se les mengen fresques? No és pas per falta de neveres!

Tot i això, hi ha molts de plats de la gastronomia xinesa que són molt bons i molt saludables, i amb cap tipus de raresa per a la nostra vista i paladar occidentals. Els més bons per a mi, els saltejats, que conserven tots els sabors i nutrients.

Demà, si puc, us en penjo alguna recepta deliciosa.

Molts petons i bon profit.

Oh, Tailandia!

2007-01-22T13:51:00.000+02:00

Si pensava que l'Índia s'emportava el premi de quantitat de paradetes de menjar al carrer estava ben equivocada. La nostra primera nit a Bangkok ens la vam passar menjant pollastre i panotxes a la brasa i tastant algun cocktail.

No sona molt tailandès, no? En un primer moment vaig pensar que aquest menjar era propi de Khao San, una mena de gueto turístic ple de botiguetes i baretos en plan Lloret de Mar o Salou. Però voltant una mica per les Soi (carrerons) autèntiques de Bangkok, he vist que els propis tailandesos mengen molt a la brasa, a part de moltes altres coses amb un líquid massa gelatinós com perquè les tasti el primer dia.

Un cop passat el jet lag vam decidir anar a la busca d'una altra habitació una miqueta més ampla ja que la que teniem semblava una caixa de sabates. Vam tenir molta sort i per un euro més cadascú, vam poder passar del zulo a una habitació enorme amb WC (també enorme), tele, taula i nevera!!. A molts us semblarà que és el que acostumen a tenir totes les habitacions d´hotel però ja us asseguro que això es tot un luxe, i només traslladant-nos a tres carrers del merder.

Ja podíem tornar a la càrrega! Nodles i arròs de totes les maneres, rotllets de primavera, sucs de fruites exòtiques, dolços, truites... Llàstima que t'ho hagis de menjar a peu dret.
Demà anirem a voltar pel centre i em sembla que m'atreviré a tastar una de les seves amanides picants. Tenen bitxos enters, estan ben llampats! No sé si podré tornar a tenir sensibilitat a la llengua. Ja us explicaré com ha estat.
Petonets.

Peixatades (Arambol 2)

2007-01-20T17:56:00.000+02:00

M'encanta el peix i el marisc i molt més si es econòmic i fresc (no sóc pas tonta, no?), cosa molt difícil de trobar a casa nostra. Aquí però, podies menjar fins rebentar peix, gambes i cloïses per molt poquetes rúpies, així que vam pensar que millor fer-ho ara que podíem i no arrepentir-nos-en més endavant tot i que això suposés gastar una miqueta més de calers.

Què voleu que us digui, prefereixo un plat de gambes que un d'arròs i llenties.
Entre els peixos que vam tastar estaven el Shark, el Kingfish, el Pomfret i el peix agulla. Vam menjar també moltes cloïsses grans i petites i moltes gambetes (shrimp), gambes (prawns) i gambotes (tiger prawns). Un dia, entre un grapat d'aquestes últimes, ens en vam trobar una de molt psicodèlica amb les potetes grogues i blaves. Cardava uns salts que queia de la taula.

A veure si d'aquí a uns dies puc penjar un videu...

Els mitjans que teniem per cuinar eren escassos així que no ens complicavem gaire i ho feiem tot a la paella amb oli, all i, quan en trobavem, julivert. Menjar dels Déus.

Com us agrada més el peix i marisc a vosaltres? A mi m'encanta a la sal.

Menjar "callejeru" a l'Índia

2007-01-19T05:07:00.000+02:00

És increïble la gran varietat de menjar econòmic que pots trobar en qualsevol carrer indi. Miris on miris trobes gent que fa crispetes, exprem fruita, torra cacahuets, fregeix, amassa, bull, pela, escalfa... No acabariem mai d'enumerar tot el que els venedors ambulants ens ofereixen, des de cogombre amanit a batuts de yogur, passant per truites de pa de motlle.

Una de les ciutats on més es pot gaudir d'aquest menjar, i a més bon preu, és a Kolkata. En Ritxi i en Soldi diuen que han trobat steam rice per 3 rúpies. L'Ivan i jo però, preferim gastar una mica més de pasta (1 euru + o -) i menjar més variat. És que som uns burgesos.

Un dels snacks que vam descobrir més aviat i que més ens ha agradat són les pakores, verdures arrebossades amb farina de cigró negre (besan) i fregides. També se'n poden trobar de pollastre, de gambes, de formatge, d'ou, de pa...
Són molt i molt fàcils i ràpides de fer, i són perfectes com a aperitiu o acompanyament. Com tot fregit, no són ideals per fer una dieta baixa en greixos però en canvi poden formar part d'una sense gluten.

Us penjo la recepta original i una de semblant però més cruixent. Podeu fer-les igual que com estan explicades o fer servir la vostra imaginació i provar altres ingredients o altres espècies. Les possibilitats són infinites.

Pakores de verdures (originals)

2007-01-18T15:50:00.000+02:00

Ingredients
800 g verdures variades: Col-i-flor, carbassó, albergínia, ceba, pastanaga, fulles d'espinacs...
2 u. patata oli per fregir
A l'India s'utilitza qualsevol tipus d'oli (sésam, cacauet, coco...) menys el verge d'oliva, però
vosaltres utilitzeu el que més us agradi

Arrebossat
5 g de comí 15 g all i jingebre en pasta (si no en trobeu podeu afegir un xic d'all i gingebre picats) 1 culleradeta de llevat en pols
250 g farina de cigrons negres (besan)
1 culleradeta de cúrcuma aigua sal paprika en pols chat masala (barreja d'espècies)

Elaboració
Separar la col-i-flor en petits brots i blanquejar. Tallar la resta de les verdures en rodanxetes fines.
Barrejar tots els ingredients de l'arrebossat afegint les especies al gust i l'aigua necessaria. Ha se ser una pasta suficientment espesa per que cobreixi bé les verdures.
Banyar les verdures en la pasta i fregir fins que estiguin cruixents (no totes alhora). Escòrrer amb paper de cuina i servir.

Pakores bastó

2007-01-18T15:48:00.000+02:00

Ingredients
Carbassa, nap, boniato, yuca i platan (mascle)
Massa d'arrebossar per pakores
Oli per fregir

Elaboració
Tallar tots els ingredients a bastons de 20cm de llarg i 0,5cm de cantó (+ o -, jo no utilitzo el regle).
Fer una massa per arrebossar igual que l'anterior canviant el chat masala i la paprika per molt de curry en pols del que tenim per allà (que quedi groc en plan hortera).
Banyar les verdures en la massa i fregir. Vigilar que no s'enganxin les unes amb les altres.
Escòrrer en paper de cuina i servir en gots, que queda més fashion.

... la masovera se'n va al mercat...

2007-01-07T18:45:00.000+02:00

M'encanta anar al mercat. Els colors, les olors, gent amunt i avall...

Poques vegades podem trobar a la Índia una plaça de mercat tal com nosaltres coneixem, la majoria dels venedors s'instalen en qualsevol racó amb un llençol a terra i els que no, en petits establiments repartits per tota la ciutat.

Fins i tot n'hi ha que transporten en
bicicleta, de casa en casa,
la llet, verdures, pa... Com fa uns
quants anys als pobles de casa
nostra, vaja.

Com podeu veure, les condicions higièniques en les que es troben aliments com el peix o la carn no són pas les millors.

Hi ha una grandíssima varietat d'espècies, cereals, llegums, fruites i verdures degut a que poden cultivar gairebe de tot i que la majoria son vegetarians.
De llegums tenen cigrons negres, llenties taronja butano i verdes... (esquerra) En mengen a diari, juntament amb l'arros.
De fruites tenen tot el que us pogueu imaginar i mes: papaya, pinya, mango, guava, rambutan, mangostan, chikoo... les fruit salad son increibles.
D'especies n'hi ha per parar un tren (dreta) i de verdures n'hi ha de molt curioses com els ladyfingers o els okra (ja intentare penjar-ne les fotos).
Fruits secs tambe n'hi ha molts i molt bons i economics, sobretot els anacardos.

Ara em fa una mica de mandra i l'ordinador no em vagaire be pero quan pugui corretgire les faltes amb la tecnica copiar enganxar i afegire mes fotos dels mercats.
Petons

BOAS FESTAS! (Arambol 1)

2007-01-01T00:40:00.000+02:00

No, no estic a portugal. Estic a Arambol, una platja preciosa de Goa vorejada per palmeres i cabanes en plan tropical. Tot i estar a la Índia, aquí es respira un aire molt diferent. La gent és més tranquila, tot està més net, hi ha forca carreteres més o menys ben asfaltades, no gaires vaques enmig del carrer, esglèsies cristianes per tot arreu...
En fí, és un mon a part, es nota que han estat una bona colla d'anys colonitzats.
Un dels aspectes més diferents en relació a la Índia és la seva alimentació. Aquí no només trobem arròs i pollastre, la seva dieta inclou el peix, el porc, la vedella, l'alcohol i, si t'ho pots permetre, gambes tigre d'un pam de llarg.
Hem estat molts de dies aquí i la majoria d'ells ens els hem passat menjant molt de peix i plats occidentals fets per als guiris, però la nit del 25 vam estar de sort i vam poder gaudir de l'hospitalitat dels goans degustant un àpat tradicional. L'amo de la casa on s'allotgen en Ritxi, en Carles i en Soldi, els va convidar a tastar uns quants plats a canvi que beguessin amb ell dues ampolles de whisky i una de feni. Per sort l'Ivan i jo ens en vam assabentar tard i vam poder menjar sense torrar-nos gaire. No sé vosaltres pero cap de nosaltres havia sopat mai amb wisky amb soda.
Ens van oferir un pulao (arròs) amb cardamom, porc i pollastre amb masala (especies), carn picada de vedella amb jingebre... em sembla que els altres tres també van menjar porc fregit. Déu n'hi do! En Soldi i en Ritxi encara trempen pensant amb el greix cruixent del porc (és normal després de passar gairebé tres mesos sense tastar-lo).
Quan vam estar ben tips va arribar l'hora del feni, un licor local fet amb anacardos. Diuen els goans que no te n'adones de lo fort que és fins que t'aixeques (o ho intentes) de la taula. Però a mi em sembla que te n'adones una hora lluny, fa molta pudor d'alcohol!
La experiència va estar molt bé però tot i això, no ho canviem per les peixatades que fem a la nostra manera (oli d'oliva, all, julivert, sal i pebre), acompanyades amb pa amb tomàquet.
L'únic que ens falta es un bon vi. Aquí en venen però és que el vi indi és una mica especial, per dir-ho finament.
Ja us penjaré les fotos més endavant.
Molt bona continuació de festes a tothom!!!

Petroglifa a la cuina

2006-12-22T12:59:00.000+02:00

Des del dia que vam arribar a la Índia, ara ja fa més de dos mesos, m'he dedicat a anar escribint tot el que anava descobrint al voltant de la seva cuina sense saber molt bé què en faria. A la fí, he arribat a la conclusió que escriure un blog era una bona idea per passar una mica l'estona (ja que no hi ha gaire res a fer un cop el sol s'ha post) i per compartir amb vosaltres la meva visió de la Índia i els altres països que visitem, a partir de la seva gastronomia.
Doses, pakores, momos, samoses, ... són alguns dels plats que hem menjant i que més ens han agradat. Poc a poc puc publicar-ne les receptes.
El blog també servirà per penjar aquelles que m'heu demanat alguna vegada i he oblidat d'enviar-vos, com la del pastís de noces de la Neus o la del coulant de xocolata de Nadal.
Si voleu, podeu fer propostes o enviar les vostres receptes preferides. Tots els comentaris seran benvinguts.
Molts petonets a tothom des de l'altra punta del món.

Glossari

2006-12-22T07:43:00.005+02:00

Brunoise
Tallar en "brunoise": Sistema de tallar les verdures i hortalisses. Primer es tallen a tires primes i, a continuació, i en sentit contrari, a dauets molt petits.

Escudellar (cat) o escudillar (cast)
Repartir una massa amb l'ajuda d'una màniga pastissera amb boquilla sobre motllos o plaques de forn.

(Aquesta foto és de la Gisela del Blog De les Toeses. L'he trobada per casualitat però va perfecte per ensenyar què és escudellar.)
Tamisar
Passar (normalment la farina) per un tamís (o colador) per separar les parts més gruixudes.

(Foto treta d'aquí.)